Un Laporta a la defensiva contra una oposició fragmentada

Laporta va arrencar oficialment la precampanya amb un discurs de mans a les butxaques a la seva seu electoral de Barcelona, dimecres passat: to burocràtic amb alguns pics de material viralizable. Després ha organitzat mítings per a socis per diferents punts de Catalunya. En una estratègia de manual dels populismes ha seleccionat enemics interns i externs per galvanitzar els seus. "Els cercles de poder" d’una banda, amb accent especial en els àrbitres, i els rivals en el xoc electoral d’una altra, contra qui alerta sobre la seva "inexperiència".

El que diu una enquesta

No té per què arriscar. Mentre l’oposició no sigui capaç de fusionar-se, la seva precampanya discorrerà tranquil·la i blindada, aliena al soroll que miren de crear els tres aspirants a destronar-lo. Conflueixen lones (de Messi, inspirada en la que va impulsar Laporta el 2021), seus elegants, cançons enganxoses, espots de denúncia, projectes d’infraestructures i declaracions crítiques que no semblen alterar de moment les condicions del partit. A falta de 10 dies per a l’entrega de les firmes –en fan falta 2.337– i a menys d’un mes per als comicis, l’estat del terreny de joc afavoreix l’expresident, que ha imposat les seves regles: una campanya de les més curtes que es recorden que a sobre es confon amb la competició.

Joan Camprubí Montal, líder de Som un Clam, moviment que va arrencar fort, amb potència de convocatòria, i que s’ha anat desinflant fins a apartar-se voluntàriament de la cursa electoral, assegura estar en possessió d’una enquesta interna amb intencions de vot. A grosso modo diu que un terç dona suport a Laporta, un altre terç és molt crític amb la seva gestió i un últim terç se situa en el conjunt del mig.

"Les probabilitats de canviar el règim seran molt baixes si no hi ha unitat", va proclamar aquesta setmana el net d’Agustí Montal, el president que va fitxar el Johan Cruyff jugador. Disposat a assumir el rol de mediador entre Víctor Font, Marc Ciria i Xavier Vilajoana, la tasca s’entreveu prou complexa. Han gastat massa temps, energia i diners per deixar la carrera tan aviat. Ni tan sols hi ha hagut una reunió entre els tres per mirar de consensuar un front comú. I això que, com va dir Camprubí, "els programes electorals són iguals tret d’un 5% o un 10%".

Les firmes com a barem

Fa dies que Font apel·la a la suma de propostes. "El més important és posar els interessos del Barça per davant", va dir ahir en la presentació del seu vídeo electoral. "Tots els precandidats, excepte l’expresident Laporta, apostem per professionalitzar i modernitzar l’entitat. Té tot el sentit del món que anem tots junts", va assenyalar aquesta setmana.

S’escampa la sensació que els tres precandidats –amb Laporta es dona per descomptat– aconseguiran reunir les firmes necessàries per superar el tall. Llavors, ¿què? El desig de Som un Clam, que diu representar 5.000 afiliats, és que siguin capaços de posar-se d’acord abans del 3 de març, data d’entrega dels suports; si no, a les dolentes, després. I que s’organitzin al voltant del que acumuli més potència de vot. Tampoc això es veu avui dia plausible. Les postures estan molt tancades.

Notícies relacionades

Un bronze per reescriure la història

Un Espanyol fugaç s’ensorra contra un Atlètic letal

De la mateixa manera que mai en la història de les eleccions barcelonistes un president en exercici ha perdut l’examen de les urnes, mai l’oposició ha sigut capaç de consensuar una posició unitària. El 2003, el primer Laporta va derrotar cinc candidats; el 2010, Sandro Rosell es va imposar a tres; el 2015, Josep Maria Bartomeu en va batre també tres, i el 2021, Laporta en va superar dos.

De moment això és un tres contra un. Tres que alerten que el Barça està en risc existencial i un que proclama haver salvat el club. Sense l’esbombada unitat, sembla una batalla desigual.