‘Així hem salvat el Barça’

Mentre els equips iniciaven les seves respectives competicions després de l’aturada per vacances, als despatxos la feina no s’aturava. No havíem fet ni un dia de descans a l’agost perquè havíem de tancar l’exercici comptable de la temporada 2020-21, la qual era responsabilitat de juliol del 2020 a març del 2021 de l’anterior junta i de la comissió gestora, mentre que del 17 de març al 30 de juny del 2021 era competència dels que vam entrar després de les eleccions.

En un exercici d’honestedat i transparència, vam explicar en tot moment als socis i sòcies la fotografia del moment. A l’assemblea de l’octubre, vam presentar el tancament econòmic de l’exercici 2020-21, els pitjors comptes de la història del Barça amb 481 milions d’euros de pèrdues després d’impostos i un ebitda negatiu de 60 milions d’euros, causats tant per la caiguda d’ingressos, en un 24% per sota dels pressupostats per l’anterior junta directiva, com per la incapacitat de contenir la despesa, que havia augmentat un 19% en relació amb la temporada anterior.

Les coses no s’havien fet bé, era evident. Ja hi hauria temps per depurar, si s’esqueien responsabilitats, atès que ja estava encarregada una auditoria Forensic per determinar si s’havien produït accions irregulars en l’empobriment econòmic, ètic i reputacional de l’entitat. Enteníem que molts socis i sòcies ens demanessin passar comptes amb els anteriors gestors, però nosaltres estàvem més fixats a tirar endavant per revertir la delicada situació econòmica en la qual ens trobàvem.

Koeman i Xavi

També havíem de fer esforços per reforçar l’equip amb jugadors que preferiblement vinguessin sense cost de traspàs o cedits d’altres clubs. Així van arribar Eric Garcia, Kun Agüero, Memphis Depay, Luuk de Jong i a l’hivern Ferran Torres, Pierre-Emerick Aubameyang, Adama Traoré i Dani Alves. Desitjàvem que les coses anessin bé amb Koeman d’entrenador tot i que, quan arribo a la presidència, el Ronald em ve a veure amb el seu agent, Rob Jansen, i em pregunta: "¿Soy tu entrenador?". I jo li dic: "Ronald, per a mi tu ets una llegenda; jo vaig plorar a Wembley, però t’haig de dir que no ho ets". No s’ho va prendre gens bé. Per què m’ho preguntava? "El que penso fer", vaig afegir, "és decidir l’entrenador que vull", que era Hansi Flick, però aleshores estava entrenant Alemanya, i no podia ser. Per això, finalment, el vam mantenir: "Si no pot ell, ja va bé que continuïs". Quan l’equip va caure davant del Rayo Vallecano, a l’octubre, vaig veure la necessitat de cercar un nou entrenador, que fou Xavi Hernández. En aquell moment la relació amb Koeman va quedar tocada, però amb el pas del temps hem refet aquesta relació. El Ronald és un molt bon professional i una gran persona.

L’arribada de Xavi com a entrenador va ser necessària per donar un nou impuls al projecte esportiu. A Xavi li vull agrair públicament el seu compromís perquè se la va jugar venint al Barça en un moment de màxima dificultat, com se la va jugar la junta directiva del club assumint responsabilitats.

"El camp queia a trossos"

Mentre anàvem redreçant la situació econòmica i esportiva, a l’assemblea de socis i sòcies de l’octubre vam defensar la necessitat institucional i econòmica d’aixecar un nou estadi. Algunes veus ens recomanaven que no era el moment, però el club portava massa anys tirant la pilota endavant. Era una necessitat per a la viabilitat futura de l’entitat i perquè, siguem clars, el camp queia literalment a trossos. Només arribar, en els primers mesos vam haver de realitzar una inversió de dos milions d’euros per solucionar tot tipus de patologies de l’estadi. En cas contrari no hauríem pogut obrir el camp pel deteriorament d’algunes zones concretes.

Fer un nou camp comportava la salvació del Barça. No fer-lo era perdre el tren del futbol d’elit. La modernització de les instal·lacions esportives del club era una necessitat ineludible per al futur del Barça i la seva viabilitat institucional, perquè el projecte és indispensable per reflotar l’economia i per mantenir el Barça en el lideratge de l’esport mundial. Només amb unes instal·lacions a l’altura de la història de l’entitat podrem competir econòmicament i esportivament amb els adversaris més qualificats, a escala global. Tots els rivals ho han fet, i nosaltres ens estàvem quedant endarrerits. Ho repeteixo: la construcció de l’estadi no era pas un luxe, sinó una necessitat.

Pujar de nivell

Tenir un estadi de gairebé 105.000 espectadors, més segur i comercial, ens fa pujar a l’escala. Els nostres competidors generen més diners perquè ja el tenen. Si abans facturàvem 115 milions d’euros d’estadi, ara com a mínim en podrem facturar 300, i fins i tot em penso que més, una quantitat propera als 500 milions. És el que dic als dels departaments comercial i de finances: amb el Barça tot és més fàcil. La marca Barça pesa molt. Hem estat valents? També. Però per sortir d’una fallida, amb el Barça tens més possibilitats que amb qualsevol altre club o institució per la força de l’escut, perquè si hi poses ganes i treballes es transforma en generador de diners.

Per diverses raons, des del juliol del 2010, les anteriors juntes no van tenir el coratge de tirar endavant un nou estadi. Tot eren informes de consultors i assessors sobre l’estat del camp, però res en concret, tot i que nosaltres havíem deixat, al final de la nostra primera etapa, un projecte ja fet, el de l’arquitecte Norman Foster.

El pitjor, però, era que el projecte Espai Barça que vam heretar presentava un seguit de deficiències perquè s’havia gestionat a partir de premisses que no s’ajustaven a la realitat. S’havien perdut uns anys imprescindibles per posar el club i el seu patrimoni al dia, sobretot en època de pandèmia, com havia fet el nostre etern rival amb la construcció del nou Bernabéu. En la decisió que els socis i sòcies assumiríem per tirar endavant el nou Espai Barça estàvem posant les bases de quin és el Barça que volem per a la resta d’aquest segle. L’Espai Barça comportava la profunda remodelació del nostre estadi per adaptar-lo a les exigències de l’esport d’elit del segle XXI; la construcció d’un nou Palau que sigui la joia de la corona de l’esport europeu i d’un Campus Barça que tindrà un impacte en el club, en la ciutat i en el país només comparable als Jocs Olímpics del 1992.

Un llegat generacional

D’ençà del referèndum sobre l’Espai Barça celebrat el 2014 el club havia invertit i compromès 145 milions d’euros tot i que només s’havia realitzat el 5% d’un projecte xifrat aleshores en 600 milions d’euros. S’havia fet poc camí, però el projecte ja s’havia iniciat i la nostra obligació era culminar-lo amb les modificacions corresponents. S’havia fet l’Estadi Johan Cruyff –un magnífic recinte–, la demolició del Miniestadi –una decisió errònia–, el concurs arquitectònic i s’havien tramitat les llicències i permisos així com l’aprovació de la modificació del Pla General Metropolità després d’anys de negociacions amb les administracions i associacions de veïns. Tota aquesta inversió, econòmica i burocràtica, es perdria si haguéssim decidit aturar el projecte. Paralitzar l’Espai Barça comportava haver de començar de zero i tot plegat es podria demorar més d’una dècada.

És per això que l’octubre del 2021 vam sotmetre a l’assemblea l’autorització dels socis i sòcies per buscar finançament per a l’Espai Barça. El projecte que s’havia aprovat en el referèndum de set anys enrere –i que hauria d’haver estat enllestit el 2021– havia quedat obsolet econòmicament i també presentava anomalies com les que comportava que més de 12.500 socis i sòcies abonats es veien afectats per un canvi de primera a tercera graderia així com la manca de les millores tecnològiques i de sostenibilitat que s’han d’exigir a un projecte que és el nostre llegat per a les futures generacions de barcelonistes.

Vam seduir els inversors

Vam deixar ben clar que l’Espai Barça no hauria de costar diners als socis i sòcies ni significaria cap augment de la despesa ordinària del club ni posarà en perill el patrimoni de l’entitat ni afeblirà la gestió esportiva. I els socis i sòcies en assemblea, un cop més, van estar a l’altura autoritzant la junta directiva a trobar el finançament de 1.500 milions d’euros, una decisió ratificada el 19 de desembre en referèndum pel 87,8% dels socis i sòcies del Barça.

Setze mesos després, el dia de Sant Jordi del 2023, vam anunciar, després d’una llarga i intensa feina col·lectiva, especialment amb el vicepresident econòmic, Eduard Romeu; el tresorer, Ferran Olivé; el director general, Ferran Reverter, i la directora de l’àrea corporativa, Maribel Meléndez al capdavant, el finançament amb un total de vint inversors i per un valor de 1.450 milions d’euros amb el compromís de començar a retornar els diners un cop les obres de l’Estadi hagin finalitzat, amb els ingressos generats per l’Spotify Camp Nou. Crec que als inversos els vam seduir i els agradava el fet que no fóssim una societat anònima esportiva. Aquest és el valor incalculable que tenim. Teníem la sort que Jordi Alcover, director general de banca global i mercats de Goldman Sachs, és d’aquí i és culer, però la resta eren de fora i no ens coneixien, i tot i així van entendre la idiosincràsia i les maneres de fer barcelonistes. Vull agrair en aquest sentit la implicació i sintonia que hi va haver en tot el procés amb els màxims executius de Goldman Sachs, especialment amb Greg Carey, global co-head of sports investment banking, i Stacy Sonnenberg, head of global sports finance de la companyia.

Notícies relacionades

Laprovittola i Punter fan caure la muralla del Múrcia

Cardona i Alonso volen més medalla

El pla de negoci es pot anar retocant: partim de 1.450 milions d’euros previstos en l’acord de l’abril del 2023 i el refinançament del 2025, en què s’allarguen els terminis de pagament. Però és que el nou Espai Barça es finançarà tot sol gràcies als ingressos addicionals que aportarà el projecte un cop estigui acabat. Passarem de 1.200 seients vip a 9.600, que pagaran gran part de la inversió; tindrem el campus que envolta l’estadi, on hi haurà tot de negocis relacionats amb la indústria de l’esport, i amb zones especialitzades i temàtiques.

En dos anys vam aconseguir redefinir el projecte i redimensionar els costos reals de l’Espai Barça, vam fer el procés de selecció i adjudicació de les obres de remodelació de l’Spotify Camp Nou i vam aconseguir el finançament per fer-ho possible i engegar les obres després de deu anys d’endarreriment.