El Barça que volem; el canvi que necessitem

Hi ha moments en què una institució necessita mirar-se al mirall amb honestedat. Durant els últims anys, el club ha viscut immers en un sotrac constant: canvis de rumb, enfrontaments entre clans, improvisació, crisi econòmica i un desgast institucional que ha anat sedimentant una sensació de desorientació col·lectiva.

Aquest és el punt de partida que em porta a voler participar-hi ara, en aquest moment de canvi i modernització després de quaranta anys com a soci.

El club necessita recuperar un relat compartit, una cohesió més enllà dels resultats i que connecti el Barça amb el seu sentit originari: representar una manera de guanyar i de saber perdre, uns valors i una idea de país i d’identitat. El fet diferencial que ens fa atractius davant els altres. Recuperar la samarreta de les quatre barres catalanes, una samarreta que no exclou els seguidors d’enlloc i que hi veuen un símbol de democràcia i de llibertat és la manera d’explicar la dimensió del més que un club, una identitat que ens interpel·la i que ens fa mirar més cap a fora que cap a dins.

En l’àmbit esportiu, el diagnòstic és clar. La discontinuïtat ha sigut la norma: set entrenadors i múltiples canvis d’estructura tècnica en una dècada. Els clubs que avui lideren a Europa –Bayern, Liverpool, City, Arsenal– ho fan perquè han combinat convicció, metodologia i estabilitat. El Barça no pot continuar depenent de l’impuls del moment. Necessita un projecte esportiu que tingui La Masia com a columna vertebral i que aposti decididament per la ciència del joc i planifiqui amb mirada de futur, no pas amb urgències. La feina ben feta des de La Masia ha de ser una manera de fer Barça i no pas una solució d’urgència en temps d’incapacitat per activar fitxatges.

No hi ha cap projecte esportiu, però, que tingui sentit si no està sustentat per una institució sòlida. Aquí és on el soci ha de tornar a tenir un paper central. El Barça no és una societat anònima; és una associació de més de 100.000 persones. I això exigeix informació, transparència, participació i escolta real. Proposar consultes vinculants, el dret a decidir, una publicació regular d’indicadors econòmics i esportius, i un model de governança exemplar al món. El talent busca entorns saludables per desenvolupar la seva carrera esportiva i professional.

La dimensió econòmica. El club afronta un endeutament elevat i una dependència excessiva dels ingressos esportius, en comptes d’aprofitar els comercials extraesportius, que és on hi ha l’expectativa real de millora. El nou Camp Nou, el nou Palau, la marca comercial i l’aposta per un Barça digital són els instruments que poden transformar-ho tot, amb uns socis nets i solvents. Si es gestiona amb rigor i criteri, poden convertir-se en els principals motors econòmics del club. Els clubs de referència generen un 50% més d’ingressos no esportius. Per tant, és imprescindible reduir aquesta bretxa si volem preservar el nostre model de propietat. I això serveix per mantenir el preu baix dels abonaments i alhora poder fitxar els millors jugadors que complementin el millor planter del món. El 8+3, compost per vuit jugadors de casa i dos o tres cracs que siguin els millors en la seva posició. Els Kubala, Cruyff, Maradona, Ronaldinho o Suárez de cada època.

El Barça necessita més pluralitat, més equip i menys individualitats, més criteri i menys soroll, més sensatesa i menys improvisació. I diguem-ho clar: en aquest servei al Barça no hi sobra ningú, i ningú és més que ningú. No veure-ho d’aquesta manera és un error. En els moments estel·lars de la humanitat, saber estar a l’altura significa sumar.

Notícies relacionades

Malinin, el ‘déu del quàdruple’ que es va fer mortal

Nil Llop, patinador de velocitat: "De petit jugava a futbol, però fugia per anar a patinar"

Això va d’emocions, les que sentim quan s’uneixen cent mil veus i cantem l’himne junts, i recordem Manel Vich dient per sempre: "Bona tarda a tothom i benvinguts a l’estadi".

Ricard Font i Hereu. Soci 27.650. Membre de la precandidatura Nosaltres