Golejada agredolça al Reial Madrid

Quan es complia el quart d’hora de partit, Aleixandri va trencar en un plor esquinçador. Durant una situació al centre del camp se li va quedar enganxada la bota i li va saltar el genoll. Abans de tocar el terra ja es queixava ostensiblement d’un dolor que es va incrementar de manera invisible pels seus gestos. Va marxar de la gespa totalment desfeta, conscient que la lesió no era poca cosa. El que havia passat pel seu cap també ho temien els aficionats que disfrutaven del partit. Se la van haver d’emportar en llitera, abatuda per complet. El club, just abans del segon temps, va informar que avui se li practicarien les proves necessàries per aclarir la lesió.

El regust amarg no va marxar en el que va quedar de partit. Enmig de l’estupefacció per l’ocorregut, el Barça va mirar d’aïllar-se. Retorçar-se en la imatge dolorosa de la seva companya no les classificaria per a la semifinal, i volien dedicar-li.

Les botes de Patri

Alexia es va colar dins l’àrea, tota sola, i va endossar un cop de cap perfecte per empènyer la pilota al fons de la xarxa que protegia Misa Rodríguez. Mentre corria per la banda es va assenyalar l’orella, com qui retreu un dubte que li planeja. Com qui no està disposada a escoltar bestieses sobre distàncies ni compromisos.

La veritat és que el futbol femení és surrealista. Una cosa positiva que ha pogut implementar, tot i que amb un videoarbitratge de pa sucat amb oli, no serveix per a res. Perquè no hi ha un criteri ni una regla coherent amb què s’utilitzi. En el clàssic es van revisar faltes en el centre del camp, accions inversemblants que eren tan lluny de ser sancionables que era insultant que el partit hagués de parar-se. Així no només és complicat vendre un producte a l’exterior, si no també fer que els clubs i les futbolistes es creguin que l’aposta va de veritat. La cara d’estupefacció de Patri o Pina ho deia tot.

Tot i el domini blaugrana no hi va haver grans ocasions per a cap equip. El conjunt de Pere Romeu va jugar i es va esplaiar amb l’esfèric, mentre que el Reial Madrid assistia a un monòleg que ja li anava bé. Amb contraatacs i accions aïllades van aconseguir acostar-se a la porteria de Cata Coll i Athenea la va superar. La madridista va posar l’empat amb un xut llunyà, des de fora de l’àrea, que va acabar anul·lat per fora de foc en l’abisme del descans.

En la segona part, el conjunt de Pere Romeu es va atipar. Hi va posar la resta i se’n va anar cap endavant per tancar el partit quan abans. I, davant un Barça així, pocs equips d’Europa poden tossir-li. I el Madrid no és un d’ells.

Ewa Pajor va firmar el segon blaugrana sobre l’hora de partit, amb un xut fort davant de Misa que, malgrat que la portera va aconseguir rascar, no va poder evitar que es colés a la porteria blanca. Mig gol va ser de Parti Guijarro, amb una nova assistència per emmarcar.

De Salma Paralluelo va ser el tercer. Però tot, com sempre, va tornar a néixer de les botes de Patri. La centrecampista va trencar l’espai i li va cedir una pilota exquisida amb l’exterior de la bota just en el centímetre on la davantera anava a esperar-lo. Misa no va poder fer-hi res. Com tampoc en el quart blaugrana, que va venir d’una combinació amb les dues golejadores. Salma va enviar una pilota volada fins a la bota de Pajor, ja dins de l’àrea i amb la cama carregada per a la rematada.

Sorpresa del Badalona

Notícies relacionades

La Volta 2026 tindrà estrelles i l’infern de Pradell

Iñaki Urdangarin: "La presó va ser una meravellosa lliçó d’honestedat"

El Barça es va imposar, va derrotar el Reial Madrid, però l’alegria no va ser completa. La lesió de Laia Aleixandri va deixar en suspens tot el barcelonisme, que espera, tot i que a priori sembli difícil, bones notícies.

Abans que el Barça aconseguís el bitllet a la final, el Badalona Women va donar la campanada eliminant la Reial Societat en un duel que va haver d’anar a la pròrroga. Itzi Pinillos, en el 112, va segellar el pas històric a semifinals del club català.