La situació blaugrana
La triple felicitat de Hansi Flick
El trident atacant del Barça va tornar a brillar contra el Newcastle amb tota la seva esplendor. La màgia de Lamine Yamal, la intensitat de Raphinha i l’eficàcia de Lewandowski van connectar de nou per portar a quarts els blaugranes.
El golejador polonès va fer un doblet després de tres setmanes sense marcar
Tot just havien coincidit junts en aquest 2026. I el Barça de Flick, parit per atacar, se sentia orfe del seu trident, el que el va fer volar la temporada passada. Fins que a la Champions, i a la primera frontera decisiva, es van retrobar al camp Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha.
Per a felicitat de Flick, que va qualificar de "partit boig" aquest 7-2 al Newcastle que li obre les portes dels quarts de final europeus contra l’Atlètic de Simeone, no hi ha millor notícia que rescatar la punteria perduda dels seus tres davanters, fonamental per aspirar a tot, tant a la Lliga com a Europa. Acabada la primera part amb el Newcastle, on el Barça va desobeir Flick perquè va jugar massa directe, Lamine havia intervingut en quatre dels cinc gols. Va ser capital en els tres del Barça i fins i tot en un del conjunt anglès. Jugant de mitja punta, lluny de la banda dreta, va girar sobre si mateix i va obrir el panorama d’atac perquè Fermín percudís a l’espai, transformat com a extrem dret, per assistir Raphinha en l’1-0.
La incidència d’una estrella
Després la jove estrella va forçar la falta que va acabar en el 2-1 de Bernal. Va cometre un imprudent cop de taló a la vora de l’àrea de Joan García que li va costar el 2-2 d’Elanga, castigant l’esquena del descuidat Joao Cancelo. I va demanar Lamine tirar el penal, ja en temps afegit de la primera meitat, deixant clar, una nit més, que no li afecta, espanta o impressiona la pressió. L’extrem va anotar el 3-2 que va obrir la tempesta ofensiva de la segona meitat. L’interessant és que quan Lamine es deslliga de la calç emergeix encara més la seva creativitat perquè domina tot el paisatge. No sembla enquistat a la banda sinó que la seva clarividència és capital per eliminar pressions del rival, deixant defenses tombats i aclaparats a la gespa.
Quan el nou del Barça va rematar de cap el córner de Raphinha, Flick es va girar cap a la banqueta, va doblegar els genolls i va festejar el gol com si l’hagués marcat ell mateix. El tècnic alemany estava exultant, conscient que necessita recuperar la millor versió de Lewandowski, que ha tingut un hivern llarg i dur. Estava espès, desorientat, com si hagués perdut les referències.
Lewandowski s’allibera
Però Flick va persistir perquè confia en l’experiència i l’ofici del polonès, que només havia anotat quatre gols en els primers 18 partits d’aquest 2026, símptoma més que evident d’una frustració a què no li endevinava final. Amb aquest cop de cap va alliberar el nou totes les angoixes acumulades durant tres mesos. Raphinha va assistir el seu company en el 5-2 i Lamine, de nou exercint de mitja punta, més a prop fins i tot del costat esquerre que del dret, el va deixar sol davant el porter Ramsdale.
Lewandowski va tenir, a més, calma i paciència abans de deixar anar el xut amb la dreta del 6-2, un altre senyal que alguna cosa havia canviat al seu cap. I en el seu futbol. Fins i tot es va treure la màscara ensenyant a un embogit Camp Nou el rostre i amb dos dits a la mà dreta exhibint la recompensa que tant buscava. Quatre rematades, tres a porteria i dos gols. O sigui, el vell i precís Lewandowski.
Fa una setmana, i després de l’1-1 a Anglaterra, venia Raphinha d’una sèrie de mals partits. No només contra el Newcastle. Sinó amb una pobra prestació a San Mamés contra l’Athletic, confirmant que només havia aconseguit un gol –i va ser de penal– en els 10 últims enfrontaments. No estava lúcid. Ni tan sols precís.
Però tot es va transformar davant el Sevilla, on va firmar un hat trick, pròleg d’una actuació sorprenent a la Champions, erigit, una vegada més, en el líder espiritual d’un equip que es nodreix de la màgia sense fi de Lamine Yamal. Però el veritable pols del Barça es mesura quan Raphinha està bé i Pedri ordena el joc.
El brasiler va tornar a firmar un partit monumental contra el Newcastle, aprofitant la seva nova posició en l’atac. És l’extrem esquerre. Segueix sent-ho, però molt més líquid amb presències a totes les zones del camp, de vegades com a doble nou al costat de Lewandowski. I en ocasions apareixent pel flanc dret com va succeir en l’1-0, quan es va fusionar amb Fermín, el jove que millor envaeix els espais arribant des de darrere.
Notícies relacionadesRaphinha va fer dos gols (el primer amb l’esquerra; el segon, amb la dreta) a la Champions i en suma ja cinc en els dos últims enfrontaments.
I va mostrar al davant la seva generositat, per exemple, renunciant a llançar el penal –li va entregar la pilota a Lamine malgrat venir d’anotar dues penes màximes contra el Sevilla–, repartint també dues assistències, preciosa la del primer toc a Fermín en el 4-2 perquè cavalqués amb plena llibertat i precisa la del cop de cap alliberador de Lewandowski en el 5-2.
