Aquell gol de Lamine
El Barça va estar a punt de marcar prop de 30 vegades, que es diu aviat. Va jugar com si s’estigués entrenant, alegre i entretingut.
El partit el vaig veure a Santa Cruz de Tenerife, davant el televisor gegant de l’hotel Mencey, al costat de fotografies de Richard Burton i d’Elizabeth Taylor, i també de Mario Vargas Llosa, personatges que han passat per l’illa i que vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar quan, als anys 70, ja era un periodista veterà.
Ara, quan soc a la capital de l’illa, sempre miro aquí els partits del Barça, i aquesta vegada, a més, el vaig mirar com si l’equip hagués de perdre: creient que l’Elx, a qui tant admiro des de l’era de Ré, ens aixafaria la temporada.
Això em passa sempre que comencen els partits, contra qualsevol contrincant: en qualsevol moment l’equip rival, gran o petit, ens robarà la temporada. Els que eren al meu costat deien, aquest cop, des que va començar la contesa, que el partit estava guanyat.
I la veritat és que ben aviat un gol que no va ser va estar a punt de laminar la meva certesa que acabaríem fent una golejada. Al meu cap d’EL PERIÓDICO li havia apostat que guanyaria el Barça per cinc a zero. I la història anava per aquest camí quan l’equip va marcar un gol que semblava d’or.
L’empat va resultar el principi de la por, perquè els que fan la defensa i el mig del camp blaugrana ara no són tan hàbils com els que habitualment són comandats per la destresa de Pedri.
Notícies relacionadesAquell uuuf que es va imposar a la graderia improvisada del Mencey va amainar de mica en mica, ja que l’1-2 va donar ales a la davantera (ara animada per Lewandowski i per Lamine Yamal) perquè l’Elx no acabés amb els nervis de l’espectador blaugrana.
Quan Lamine va consolidar la millor de les seves jugades de tot l’enfrontament i va servir un gol preciós que acabaria marcant Marcus Rashford, aquesta gola blaugrana va cridar a cor què vols davant la imatge de Liz Taylor: "¡És el gol de Lamine!". Si vostès s’hi fixen, ningú va marcar aquest gol sinó Lamine, que el va regalar perquè el Barça i jo dormíssim tranquils.
