Alcaraz reescriu la història del tennis conquerint el somiat Open d’Austràlia

Setè títol de Grand Slam abans dels 23 anys, un altre èxit que ningú no havia aconseguit mai fins ara, posant la seva signatura de campió en el lloc somiat i en el qual tantes vegades el tennis espanyol s’havia quedat sense premi. Però per a Carlos Alcaraz està clar que no hi ha repte impossible i que la seva etapa en el tennis serà tan difícil de superar, que es veu pràcticament impossible que els rècords establerts aquest diumenge a Austràlia puguin arribar a marxar de les seves vitrines.

Ni la majestuositat de Djokovic, ni l’ansietat del repte, ni tampoc la pressió del serbi a l’inici van ser capaços de desviar Alcaraz del seu camí triomfal en una final en què va tardar a carburar, però en la qual va acabar frustrant el somni del gran rei d’Austràlia, que per primera vegada en la seva carrera va cedir una final en la seva onzena presència en el partit pel títol sobre la Rod Laver Arena.

I només podia ser Alcaraz qui tornés a deixar sense premi un Djokovic al qual el seu 25è Grand Slam se li resisteix ara de manera més dolorosa que mai. L’espanyol va tenir finalment la venjança somiada del que va passar a la final dels Jocs Olímpics, amb un títol que ja havia anunciat que buscava des de feia molt de temps i pel qual va assegurar que seria capaç de canviar tots els que quedin aquest 2026.

Ho desitjava i ja ho té. I amb ell, la història. Ningú mai ha fet el que Alcaraz ha rubricat amb la conquesta d’un Open d’Austràlia que el consagra ja entre els més grans de la història.

AVÍS DE REI

I no va ser fàcil la conquesta, perquè Djokovic va saltar amb la idea de buidar el seu tanc d’energia. Va sorprendre l’inici del serbi a un Alcaraz que va estar desbordat des del primer punt. Es va clavar al centre de la pista ‘Nole’ que va dominar amb la seva dreta un primer parcial en què Alcaraz va demostrar tot el contrari.

Li va costar prendre el punt al partit a l’espanyol, que sense fiabilitat en el servei va ser una joguina per al serbi.

Mitja hora i sorpresa total davant una versió de Djokovic que requeria una resposta imminent d’Alcaraz. I malgrat que va tardar més de l’esperat a arribar, la davallada de Djokovic li va obrir les portes. I el murcià ho va aprofitar.

EL DESPERTAR DE LA BÈSTIA

Un mal joc al servei de Djokovic va reobrir el partit entregant l’avantatge del segon set a Alcaraz, que va veure l’oportunitat de posar el partit al seu ritme. Amb la pressió ja fora de les seves espatlles, el tennista espanyol va començar a créixer a poc a poc fins a aconseguir posar el control del partit del seu costat.

Va empatar el partit retornant el 6-2 al serbi, que tot i que va intentar igualar de nou al començament del tercer set, va comprendre ràpidament que havia despertat completament la bèstia.

Cada pilota que Djokovic donava per guanyada en els primers compassos, l’havia de guanyar dues o tres vegades més, convertint Alcaraz això en una autèntica tortura per al serbi, que, amb cada vegada menys cames, va patir en els intercanvis. Errors dolorosos i una versió cada vegada més sòlida d’Alcaraz que li va arrabassar totes les il·lusions del cap i li va mostrar tot el seu repertori.

SETENA CORONA

Deixades mortals i cops impossibles de banda a banda que van deixar rígid un Djokovic, que només va poder aguantar les primeres envestides en un tercer set sense tampoc gaire història. Va tancar files amb el servei i va matar torn a torn el servei del serbi, que va tornar a demostrar que cal matar-lo moltes vegades per fer-lo caure.

Va aguantar un primer torn de servei al límit i va anar contrarestant amb cada vegada més comoditat els torns de sacada davant un Alcaraz que anava esperant el seu moment. Va sobreviure a l’intent de Djokovic, que va tenir pilota de ruptura en el novè joc, i a les portes del ‘tie-break’ va donar l’estacada final.

Va resistir l’últim joc a la resta fins a acabar per terra trencat en plors, conscient de l’animalada que acabava d’aconseguir.

La bandera espanyola va tornar a onejar a dalt de tot de Melbourne Park per tercera vegada en la història, només Nadal ho havia aconseguit el 2009 i el 2022, en una final que malgrat ser més freda de l’esperat, quedarà per sempre com la que va consagrar Alcaraz a aconseguir un dels rècords més bèsties de la història del tennis.

Notícies relacionades

Berta Castells: "No vaig anar als EUA perquè creia que podia fer el mateix aquí que allà"

Rybakina es venja de Sabalenka en la final femenina

A encara més de tres mesos de complir els 23 anys, el murcià iguala amb la setena corona noms com els de Wilander, McEnroe o Newcombre, deixant a tret els Agassi, Lendl o Connors.

A ells intentarà atrapar-los a Roland Garros, en un nou pas d’un jugador de qui ja ningú dubta de la capacitat per arribar a ser el millor de tots els temps.