La ‘fórmula Flick’: retoca, corregeix i remunta

I per segon any consecutiu, el Barça de Flick habita en l’aristocràcia del futbol europeu, ubicat en el top 8 dels grans de la Champions. És, a més, l’únic equip espanyol entre aquesta selecta selecció dominada per cinc anglesos (l’Arsenal, líder perfecte, amb 24 punts de 24; el Liverpool ; el Tottenham; el Chelsea, i el Manchester City), en la qual també s’han colat un alemany (el Bayern de Múnic, amb 21 punts de 24 de possibles) i l’Sporting de Portugal. Un lloc on no s’admet el Madrid d’Arbeloa.

Aquells anys negres en l’Europa League (dues participacions seguides i el Barcelona ni va trepitjar la final) han quedat ja definitivament oblidats en un equip que va començar de mala manera durant les cinc primeres jornades (derrotes amb el PSG i el Chelsea, empat a Bruges) sumant només 7 punts dels 15 possibles.

Però amb una accelerada espectacular, amb tres triomfs en les tres últimes jornades (Eintracht, Slavia de Praga i Copenhaguen) s’ha pogut tornar a introduir entre els que tindran un parell de setmanes lliures al febrer, a l’esquivar el molest play-off.

Malgrat que s’ha hagut de reformular sobre la marxa perquè els seus últims tres partits han estat marcats per un patró idèntic: mala primera part, amb un joc gris, precipitat i fins i tot desconcertant, correccions imprescindibles i, alhora, encertades en el descans d’un Flick enfadat i resposta pràcticament immediata en la segona meitat. Suma ja 12 gols i ha regalat 13 assistències sense haver acabat el gener.

Dimecres, Flick va treure Eric, que ha jugat en tres posicions en només tres dies (va començar de lateral dret davant l’Oviedo i va acabar de central esquerrà, i va exercir de pivot contra el Copenhaguen) i va col·locar Marc Bernal, un veritable especialista. Un jove amb la sang freda necessària per no precipitar-se.

¿Què li va dir Hansi en el descans? "Que tinguéssim paciència i que els espais sortirien. I, al final, així ha sigut", va reconèixer Bernal, que va portar calma i criteri per poder desmuntar el joc defensiu del Copenhaguen.

Les dades avalen que un canvi va modificar per complet la cara del Barça, que en els primers 21 minuts de la segona part ja havia capgirat el partit amb tres gols.

La mateixa ferida

Notícies relacionades

El Barça pateix una apagada brutal en l’últim quart i sucumbeix contra l’Olympiacos

Que els nens s’acostin

"En la segona part no és que féssim grans canvis, però sí que hem ocupat millor les posicions", va dir l’alemany, que va entendre on era el problema i en va trobar la solució. Va passar ja a Praga, on dues desatencions defensives, totes dues a la sortida d’un córner, van obligar Flick a intervenir en el descans, incapaç de governar aquell duel amb l’Slavia. Va treure Olmo pel lesionat Pedri, va posar Rashford per Roony i, immediatament, l’equip va reaccionar amb el gol de l’exjugador del Leipzig. Hi va haver una intervenció decisiva per part del tècnic. I, entremig, l’Oviedo. O sigui, tres quarts del mateix. En 12 minuts es va passar de 0-0 al 2-0.

El defecte no és casual. És, en realitat, un defecte estructural, perquè en els cinc últims partits del Barça en la Champions (Bruges, Chelsea, Eintracht, Slavia de Praga i Copenhaguen) s’ha detectat la mateixa ferida.