Quan es trenqui el gel

Aquest hivern té aspecte de calçotada festiva. Neva tant i tan seguit que un ja no distingeix si el vapor de la boca surt per respirar sota el fred o simplement per riure a l’aire lliure. Catalunya tremolant, els termòmetres deprimits i, curiosament, el Barça calentet, en ratxa, i amb aquella sensació tan embriagadora que les coses tenen sentit. Com si algú hagués tornat a posar el termòstat futbolístic on toca. Mentre aquí, amb la pala a la mà, desembarassem voreres, el Barça aclareix dubtes. Un luxe obscè. L’equip avança com una llevaneu ben greixada netejant partits incòmodes com el de diumenge, i així deixa el camí transitable i recorda que el clima no congela a qui no es deixa de moure. Hi ha neu, sí, però també idees. I, quan hi ha idees, l’hivern és només una història per a Instagram.

En canvi, a la capital, el Madrid mira al cel buscant excuses meteorològiques mentre el terra li rellisca. No és la neu, és el gel fi dels dubtes, aquell que no es veu, però que et pot enviar al terra amb elegància si Mbappé es despista, o l’àrbitre no compleix el seu penal de cada jornada. Arbeloa abriga els seus amb gestos tranquils, però sota l’abric se li dibuixa pura tremolor.

Notícies relacionades

Flick i les combinacions en la classificació de la Champions: «Només estarem pendents de nosaltres»

Un gol de Vitor Reis i Ter Stegen salven el Girona

Aquí, mentrestant, acumulem aigua i neu, i si no, preguntin-ho al pobre president que no va trobar, entre tanta obra, un paraigua sota el qual resguardar-se. La diferència és que de la neu ens queixem i del Barça, en canvi, gaudim. El fred passarà. Els dubtes blancs, potser també. Però aquest moment blaugrana, com aquestes nevades històriques, es recordarà durant molts anys. Tot i que només sigui per dir: "¿Recordes aquell hivern en què tot estava gelat... menys nosaltres?".

I, compte, que quan el desglaç arribi, perquè sempre arriba, alguns diran que era normal, que es veia venir. Però ara mateix, mentre uns rellisquen, d’altres patinen disparats cap a la meta. ¿Senten el cruixit? No temin, és el que sona sota els titubejants peus merengues. S’enfonsaran. La veritat no aguantarà el pes d’un mal invent.