El primer diluvi i el somni de Cancelo

Fer realitat un somni és sens dubte de les millors coses que et poden passar. Poder viure realment que allò que durant anys vas imaginar i vas projectar es converteix en realitat. Joao Cancelo tenia un primer somni que es va complir fa unes setmanes quan va tornar al Barça, el que ha sigut sempre el club dels seus amors i que sempre ha portat amb ell, ja fora veient els partits com vestint els equipaments en el dia a dia. De la seva tornada depenia el segon somni, el gran: jugar al Camp Nou. Contra l’Oviedo no només el va complir, sinó que va ser un pas més enllà.

Feia 43 dies que el Barça no trepitjava el Camp Nou. Amb la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita i els diferents enfrontaments com a visitants, el seu primer partit del 2026 al seu estadi va ser aquest 25 de gener. Els culers van trobar a faltar sentir-se a casa. Però hi havia algú que entrava pel túnel de vestidors per primera vegada. Joao Cancelo va debutar com a titular al feu blaugrana.

Va ser dels onze escollits per Hansi Flick, que va donar descans a Balde i Koundé d’inici. Li va tocar la banda esquerra. Flick, conscient del seu perfil ofensiu, li va permetre estar més avançat, gairebé en la línia del mig del camp, mentre Gerard Martín, Eric Garcia i Pau Cubarsí formaven una línia de tres per a la sortida de la pilota. Més lliure, el portuguès va poder explotar la seva acceleració i potència i li va donar avantatge a les sortides al Barça. Anàrquic per naturalesa, també es va implicar quan va tocar córrer cap enrere. Intens, va tenir la presentació que sempre va voler on serà la seva casa, almenys fins a final de temporada.

Semblava una tarda plàcida. Malgrat les baixes temperatures, apuntava que el temporal que porta tot el cap de setmana creixent a Catalunya donaria una treva. Però la pausa només va durar fins a la mitja part. En el descans, el cel es va encapotar amb uns núvols grisos que auguraven males notícies. Al cap de pocs minuts va començar a ploure i va tocar córrer. Amb l’estadi encara a mig construir, amb prou feines hi ha zones tapades. Només hi va haver alguns afortunats de la primera grada, que queden tapats per la segona.

Laporta, xop

La resta d’aficionats van acabar xops, el president de Joan Laporta inclòs, ja que la llotja tampoc té amb un tendal ni res que els protegeixi de la pluja. Van començar a repartir tovalloles per la zona noble, mentre més d’un mirava el cel amb certa resignació. Clemència no hi va haver. Al cap de pocs minuts, els llampecs, trons i calamarsada van inundar el camp i van fer fora els aficionats dels seus seients.

Notícies relacionades

Les penyes de l’Espanyol anuncien una protesta pels arbitratges

Alcaraz supera Paul i buscarà les primeres semis a Austràlia

Però el primer partit del nou Camp Nou amb pluja no va quedar diluït per aquest motiu, tot i que sí que quedarà per a la història. El seu espectacular gol de xilena va segellar una gran actuació de Lamine Yamal contra l’Oviedo. El 10 del Barça va marxar del terreny de joc passada l’hora de partit per deixar el seu lloc a Roony.

El Camp Nou es va oblidar de la pluja i el fred, i es va posar dret. Una ovació solemne i emotiva, com qui agraeix i premia. Lamine marxava de la gespa tornant el gest i mirava a la part baixa de la grada, on el seu germà Keyne, juntament amb la seva família, el veia segurament aclaparat. Com ell, quan va saltar amb el petit en braços abans que comencés el partit. La seva estrella els té enamorats. ¿A qui no?