Del punxot al taló

Ni un timbal com els que van sonar a Sant Sebastià trona a Barcelona en to de guerra per alertar per la desaparició de Lewandowski, l’únic davanter titular del tricampió que ha perdut el privilegi. Només 11 vegades ha escrit Flick el seu nom a la pissarra del vestidor en els 30 partits oficials i no es reben notícies ni sospites que hi hagi un cisma a Sant Joan Despí. L’únic que s’asseu més vegades que ell és Roony Bardghji, l’últim a arribar a la plantilla. Lamine Yamal (23) i Raphinha (14) conserven el rang des de la campanya anterior. Marcus Rashford, el davanter incorporat com a recanvi del triplet, ha sigut 19 cops titular.

A Lewandowski, que va començar lesionat i va patir després una altra malaltia muscular, li ha traspassat el xandall Ferran Torres. A Anoeta va ocupar el seient contigu a João Cancelo, a prop de Ter Stegen, veterans i extitulars com ell. Només han coincidit una vegada en l’alineació: davant l’Athletic (4-0), amb Ferran desplaçat a la banda. El relleu s’ha fet amb senzillesa, com un canvi inexorable. Al valencià li reservaven els plats de segona taula, però ara ja participa en algun banquet. Va jugar a Santander en la Copa i, en canvi, va conservar el lloc a Sant Sebastià; havia jugat a Guadalajara, i també va seguir a Vila-real. La final de la Supercopa, però, Flick la va donar a Lewandowski.

La crida a Robert

Ferran s’ha fortificat amb els 16 gols que ha marcat en les seves 20 titularitats. És el màxim realitzador de l’equip i ha deixat empremta en totes quatre competicions. Lewandowski, a 37 anys, mesura i li mesuren els esforços. Però és una garantia, i Flick el va mirar per encomanar el remei a la momentània derrota.

Després de tres gols anul·lats (a Fermín, De Jong i Lamine Yamal), i dos pals (d’Olmo), Lewandowski va sortir al camp per recuperar la presència que havia perdut el Barça a l’àrea. Va trigar molt poc a consagrar de nou Remiro amb un cop de cap a boca de canó, abans que la pilota toqués el travesser.

No ha canviat a Anoeta el vertigen d’un partit que va recollir un altre episodi inoblidable en el voluminós llibre de les polèmiques arbitrals. A Lewandowski, titular l’any passat, li van anul·lar un gol per un mil·limètric fora de joc. La representació gràfica que va simular l’acció va reproduir la bota de Lewandowski exageradament grossa, fet que justifica l’anul·lació. El Barça va perdre aquell partit. "És una decisió errònia, absolutament errònia", va protestar després Flick.

Diferència ínfima

Del punxot de Lewandowski es va passar al taló de Lamine Yamal. Era el tercer gol anul·lat al Barça en una combinació que havien traçat l’extrem i Kounde. Les imatges no eren concloents de tan ajustades que eren les mides. Les figures que aparentaven el davanter blaugrana i el defensa blanc-i-blau van reflectir, aparentment, que el taló de Lamine era més avançat. Tan ínfim que deixava els mateixos dubtes de la campanya passada. Frenkie de Jong va insinuar que la decisió no era indiscutible després de parlar amb el quart àrbitre.

Notícies relacionades

Un Barça a qui l’NBA intenta seduir pateix a Burgos

De Jong lidera la frustració amb Gil Manzano

L’altra coincidència entre tots dos partits era la presència de l’àrbitre madrileny Carlos del Cerro Grande a la sala VAR. Amb Jesús Gil Manzano també es repeteixen els mals humors dels blaugrana, que no podien retreure’s més que la seva mala punteria.

"Només ens ha faltat posar les ocasions", va consignar De Jong, mentre mirava de pair la "frustració" amb l’àrbitre. "Ens hem merescut guanyar", va insistir a dir el centrecampista. El Barça va rematar 24 vegades al marc de Remiro, mentre que l’equip txuri-urdin només va connectar set intents. En va tenir prou encertant-la dues vegades.