Majestat de Pedri

Un partit de futbol t’ha de portar al passat, al present o al futur, i en aquesta ocasió el Barcelona va sortir com si estigués alhora en totes les eres de la seva vida, des de Kubala fins a Messi, passant per Cruyff. ¿Una exageració? Potser. Comparar avui els partits del passat amb el que es fa en el present del futbol és arriscar-se massa, però crec que avui val la pena expressar aquesta convicció: ni l’equip local ni l’equip visitant van donar un respir al temps.

Els dos equips van exhibir una passió, sempre futbolística, que els situa al costat més emocionant de la història del futbol: cap no es va rendir. Ni el local, tot i ser aparentment el més feble, ni el visitant, que va desplegar el seu joc amb un avantatge que durant molt de temps no va saber transformar ni en gol, ni en ocasió de perill.

Notícies relacionades

Alcaraz no tindrà pas un camí fàcil a l’Open d’Austràlia

L’Espanyol rep un Girona al qual no ha guanyat mai a Cornellà

El Racing no és un equip necessitat, ja és gairebé Primera, però el Barça va jugar amb la identitat que ja manté, la de l’equip que sap que jugar a futbol no és tan sols una qüestió d’atzar, sinó que és una obligació de defensa i atac. En aquestes dues facetes (que no tenen a veure amb aquestes cursileries del bloc alt o del bloc baix), el Barça sap qui buscar. Quan, avançada la segona part Pedri es va fer del camp i del partit, el Barça va començar a tenir una nova respiració, que prové precisament de la del tenerifenc. Pedri se sap la lliçó de Kubala, compleix els preceptes de Messi, és un èmul tranquil de les passions que va posar sempre a la seva manera aquell geni que va ser Cruyff...

Vaig patir amb el partit, perquè va començar i acabar sent alhora un joc i una lliçó. Ningú es va rendir, ni ningú es va considerar més gran o millor que l’altre. L’alineació del Barça va ser una explicació de la importància d’aquest moment per als equips que juguen per fora dels seus camps. El respecte al local és una virtut que el Barça no va passar per alt. Així que va guanyar, però també va estar a prop d’empatar o de perdre. I aquesta obligació complerta, la de jugar bé, no només és del Barcelona de Pedri. És també mèrit del pròxim inquilí de Primera, sa majestat el Racing.