Copa del rei
Ferran firma la classificació del campió
El Barça pren nota de l’incendi del Madrid a Albacete i s’aplica amb titulars i serietat per continuar defensant el títol. El davanter culmina el pòquer amb gols en totes les competicions i Lamine Yamal col·loca l’ornament final.
Joan Garcia no és Lunin i en el temps afegit va desbaratar una ocasió del Racing
Ferran Torres havia marcat gols a la Lliga, la Champions i la Supercopa, i en el seu primer partit de Copa (no va jugar a Guadalajara), va completar el pòquer de competicions. Un honor de què presumir al vestidor i que va tenir el valor afegit de plasmar la classificació del Barça als quarts de final. Dilluns se celebrarà el sorteig de l’última ronda a partit únic, sense discriminar els rivals per la seva categoria, i on no es trobarà un dels ogres de la competició.
Des de Santander encara es dissipava la columna de fum de l’incendi gegant d’Albacete on es va cremar el Madrid, i Flick va voler prendre precaucions protegint l’equip amb una samarreta ignífuga –el model de la Supercopa– portada per jugadors titulars. No ho són ara els dos timoners que van manejar el grup, els Marcs Casadó i Bernal, però sí que ho eren els altres. Ferran, capità en absència de tots els superiors jeràrquics, i Rashford, casos discutibles, han jugat més que Lewandowski i Raphinha, els elegits en les grans ocasions, però.
Amb els asos a la mà
Escalfaven els asos quan a Flick se li esgotava la paciència, però va fer efecte la primera mesura que havia pres per remullar les barbes que havia vist cremar a la cara d’Álvaro Arbeloa. Van sortir Lewandowski, Raphinha i Pedri dos minuts després que Fermín s’hagués apiadat i algú mirés per primera vegada Ferran, que va córrer tant que va desbordar els defenses, el porter i va marcar el gol de la classificació.
L’equip va posar fil a l’agulla amb retard, i no únicament perquè marqués passada l’hora de partit. Un retard afegit al de l’inici del partit per un problema de seguretat, com en l’anterior eliminatòria a Guadalajara. En tres minuts havia defensat tres córners seguits, producte de l’empenta local. El Racing i Santander estaven jugant el partit des del mateix dia del sorteig.
L’onze local no va acusar l’absència del seu entrenador, reclòs per sanció en una cabina de ràdio sota la visera de l’estadi. Amb el primer bufec blaugrana, en una centrada enverinada de Rashford que no va tocar Olmo, el Racing va arriar veles i es va disposar a esperar per sortir al contraatac.
El guió que es podia esperar. No era un panorama complex, per més que el Barça presentava un onze joveníssim (22,9 anys de mitjana, amb el límit veterà dels 28 de Rashford), ja que els sis del planter de l’equip han crescut afrontant rivals defensius, però sí una tasca tediosa. Les passades s’han de repetir una vegada i una altra per forçar la badada aliena, tret que algú faci la passada esquinçadora. Només estava Lamine Yamal entre els que utilitzen el ganivet a la gespa, però les seves mires no van buscar un horitzó més llunyà que Kounde i Olmo. Balde i Rashford s’avorrien a l’altre costat, i no diguem Ferran, amb el seu flamant braçalet, però sense pilota. I així va acabar la primera part, un cant al no-res que acusava el Barça més que al Racing.
Primers xuts
El gol o el cansament solen ser els únics factors que desequilibren un partit, i el Barça no havia xutat ni havia mogut la pilota amb velocitat per esgotar els seus iguals. El conjunt de Santander va aguantar amb certa facilitat, que més peludes se les veu a Segona quan lidia amb els seus iguals. El Barça només havia d’evitar que el Racing s’avancés perquè la dificultat es multiplicava. El Vila-real es va enfangar a El Sardinero amb dos gols que no va poder remuntar i li van costar l’eliminació.
Passar pel vestidor va espavilar l’equip, segurament per escoltar les crítiques de Flick de com d’ensopit que era el partit. Lamine Yamal va mirar per primera vegada Rashford i també per primera vegada Ezkieta. Només va canviar el ritme del partit, i algun retoc tàctic. Poc després va aparèixer l’agitador Fermín per donar verticalitat i geni. El que faltava.
Però en el minut 94, el Racing va tenir una oportunitat més clara que la de l’Albacete el dia abans. Manex Lozano, en un mà a mà, es va estavellar contra Joan Garcia, que no és ni de bon tros el madridista Andrei Lunin, i allà va morir el partit abans que Lamine Yamal rebés la recompensa a una actuació molt honrada.
Racing de Santander 0 - 2 FC Barcelona
RACING: Ezkieta (7); Mantilla (7), Castro (6), Hernando (6), Mario García (6); Suleiman (6), Aldasoro (5), Sainz-Maza (5), Gueye (5); Arana (4), Guliashvili (4). Tècnic: José Alberto López (7). Canvis: Lozano (4) per Arana (m. 46); Damián (4) per Aldasoro (m. 60); Sangalli (5) per Guliashvli (m. 60); Vicente (s. q.) per Mario (m. 72): Martín (s. q.) per Sáinz-Maza (m. 78).
FC BARCELONA: Joan Garcia (8); Kounde (6), Cubarsí (6), Gerard Martín (4), Balde (5); Casadó (6), Bernal (5); Lamine Yamal (7), Olmo (5), Rashford (4); Ferran (7). Tècnic: Hansi Flick (7). Canvis: Fermín (7) per Bernal (m. 58); Raphinha (6) per Rashford (m. 68); Lewandowski (4) per Ferran (m. 68); Pedri (7) per Olmo (m. 68); Eric (s. q.) per Casadó (m. 85).
GOLS: 0-1 (m. 66), Ferran. 0-2 (m. 95), Lamine Yamal.
ÀRBITRE: José María Sánchez Martínez (5), murcià.
Notícies relacionadesTARGETES: Mario, Damián, Fermín, Vicente, Sangalli.
ESTADI: El Sardinero.
