L’Espanyol tanca la primera volta amb un punt dolorós

L’Espanyol es va quedar molt a prop d’igualar la seva millor primera volta del segle, la signada per l’equip d’Ernesto Valverde a la temporada 2007-08. Per aconseguir-ho, necessitava guanyar a la Ciutat de València contra el Llevant, però es va haver de conformar amb un empat amarg (1-1), que deixa els blanc-i-blaus amb 34 punts en 19 jornades, el mateix registre que va assolir l’equip de Pochettino a la campanya 2010-11.

És impressionant la mutació d’un Espanyol que l’any passat va arribar a l’equador de la Lliga amb només 16 punts. Ara és cinquè, mira a la cara a tots els seus rivals i és temut en qualsevol enfrontament. Ahir aspirava, fins i tot, a aconseguir la seva quarta victòria consecutiva fora de casa, una cosa que mai ha aconseguit en els seus 125 anys d’història. L’Espanyol mereixia més, tot i que l’empat tampoc es pot considerar injust.

Va optar Manolo per Kike García en lloc de Roberto, tan actiu com desafortunat en el derbi. L’altre canvi va arribar per obligació. Jofre va ser l’elegit per suplir el sancionat Pol Lozanus en un plantejament atrevit davant un rival que venia il·lusionat pel seu triomf en la jornada anterior en el Pizjuán coincidint amb el canvi de tècnic.

La idea dels locals era prolongar aquest estat d’eufòria i la seva irrupció en el partit va ser convincent amb un Tunde volcànic que va estrènyer a Dmitrovic. Un xut d’Expósito va treure de la letargia els pericos al quart d’hora de partit, però els millors minuts no van arribar fins al tram final del primer temps, quan Dolan i Jofre van intercanviar les seves bandes.

Carlos Romero va enviar fora una rematada en posició franca (m. 42) com a preludi del que vindria després del descans. Si la primera meitat va ser grisa i tediosa, la segona va resultar elèctrica i apassionant. Va colpejar primer l’Espanyol amb un altre golàs del fenomenal lateral esquerre, que desgraciadament tornarà al Vila-real el pròxim estiu. A València va marcar el seu quart gol a la Lliga amb un cop amb l’esquerra letal impossible per el porter Ryan.

La desgràcia del capità

Sense gairebé temps per gaudir de l’avantatge, el Llevant va trobar l’empat amb una pilota a Losada, que va definir de meravella davant l’escassa oposició d’Omar i Calero. L’equip de Luis Castro va aprofitar el desconcert i només va necessitar dos minuts per tornar a equilibrar el duel.

Lluny de conformar-se, tots dos equips van continuar buscant la victòria. Losada va perdonar els pericos amb una mala rematada de cap, mentre Roberto va substituir Kike García amb ganes de rescabalar-se dels seus errors contra el Barça. També van entrar Terrats i el capità Puado, que no va durar ni quatre minuts sobre la gespa en torçar-se el genoll dret, el mateix que el va tenir tres mesos de baixa.

L’Espanyol va continuar lluitant a la recerca del triomf, però no hi va haver més novetats. Després de la derrota en el derbi i l’empat d’ahir, els pericos tindran una oportunitat ideal per retrobar-se amb la victòria divendres vinent a Cornellà davant el Girona.

«El gol de l’empat és imperdonable i una vergonya, però la primera volta ha sigut de matrícula d’honor»

Notícies relacionades

La RFEF desestima l’ajornament sol·licitat per l’Europa

El Barça es perpetua en el seu tron

MANOLO GONZÁLEZ

ENTRENADOR DE L’ESPANYOL