El Barça no té pietat de Peñarroya ni del cuer

El Partizan només ha guanyat una vegada a Barcelona i va ser el 1988. No anava a trencar-se aquesta tradició, tenint en compte que actualment el conjunt serbi ocupa els últims llocs de l’Eurolliga. Si no ho va aconseguir el mite Zeljko Obradovic, menys podia aconseguir-ho Joan Peñarroya, el seu substitut a Belgrad després d’haver sigut acomiadat al Barça pels mals resultats.

Peñarroya va ser aplaudit pel Palau, sense que el volum arribés tampoc a la categoria d’ovació, i també va ser reconegut Jabari Parker. Hi va haver poca emotivitat cap a ells, com si prevalgués el record que, amb ells, el Barça no guanyava res. Al contrari del Barça de Xavi Pascual i de Tornike Shengelia representat com el substitut de Parker, sense títols per exhibir encara, però molt més consistent i regular encadenant victòries.

Va vèncer un Barça que no va esprémer tota la seva força ni tota la seva capacitat. No ho va necessitar. Altres cites del calendari sí que li exigiran la màxima atenció. La pròxima, per exemple, que li torna divendres vinent el Movistar Arena per visitar el Madrid, que va batre diumenge passat a la Lliga Endesa. Acudirà presumint d’anar al capdavant de la taula de l’Eurolliga.

Bona defensa inicial

Al Peñarroya que acusaven que el seu equip no defensés bé va deixar al Barça, ara rival, en 13 punts en el primer parcial. No era tant pel coneixement que tenia dels seus exjugadors, sinó per l’inici erràtic d’aquests en el xut i un punt de mala actitud davant el cuer que no aconseguien dissipar. Els 7 punts de diferència (13-20) no generaven preocupació, sempre que els blaugrana s’apliquessin. Van trigar només 80 segons a empatar.

Peñarroya va recloure Parker a la banqueta en el seu primer partit a Belgrad però ha hagut de recórrer a ell per intentar aixecar l’equip. En la tornada de tots dos, no el va privar de l’homenatge de la titularitat. Va encertar el seu primer xut i va errar els següents, sense que tampoc compensés el seu desencert amb altres accions útils. A la seva edat, ningú el canviarà. Quan es va aparellar amb Shengelia, es va diluir fins a desaparèixer del partit. El georgià es va retirar al descans com a màxim anotador del partit i el marcador arreglat (41-35). Al Partizan el mantenia viu l’exmadridista Bruno Fernando.

Quan van reaparèixer els equips al camp, Punter va encertar el seu xut més difícil, Norris va celebrar el seu primer triple i el lluminós es va disparar (48-35). Poc li va costar al Barça agafar el fil com tampoc li va costar al Partizan abaixar els braços, enfonsat al pou de la taula de classificació, sense més aspiracions que batre’s amb dignitat fins al final.

No es va disparar el Barça perquè jugava al ralentí. Es van notar signes d’apatia, i Pascual es mostrava frustrat davant els evidents indicis de relaxació defensiva. L’equip no tenia problemes per anotar i es va prestar a l’intercanvi. Era prioritari evitar una desagradable sorpresa, que es podia gestar si el Partizan s’animava. Duane Washington (20 punts) va representar aquest perill, mentre Parker mirava assegut com Vesely, Hernangómez i Shengelia jugaven a plaer.

FC Barcelona 88 - 70 Partizan Belgrad

BARCELONA: Satoransky (6), Punter (11), Cale (4), Norris (8), Hernangómez (16) –cinc inicial–; Vesely (14), Shengelia (13), Parra (5), Laprovittola (5), Brizuela (4) i Fall (2).

Notícies relacionades

Alcaraz s’endú el primer pols de l’any contra Sinner

Els metges confirmen la fissura d’Isidre Esteve a l’estèrnum

PARTIZAN: Payne (5), Brown (5), Parker (2), Bonga (8), Fernando (9) –cinc inicial–; Jekiri (5), Calathes (6), Marinkovic (5), Osetkowski (5), Washington (20) i Pokusevski (0).

PARCIALS: 13-20, 28-15, 21-15, 26-20.