Una tempesta al desert

En va tenir prou, de fet, amb fer-ho durant un quart d’hora de la primera meitat, un tram de pur èxtasi blaugrana, amb quatre gols amuntegats un després d’un altre. Una golejada col·lectiva amb mil pares, cap d’ells Lamine, a la banqueta després de no entrenar a la prèvia. El Barça no va necessitar el seu adolescent estrella per massacrar un Athletic llastimós en el seu futbol i amb una preocupant falta d’amor propi per a, almenys, resistir-se a la claudicació davant una tempesta de futbol al desert, per a deliri dels fervorosos aficionats locals, més culers que ningú.

El públic saudita, amb el Barça

Quan els porters de l’Athletic van sortir a escalfar, els matiners seguidors saudites, que ni de bon tros van omplir el camp, els van brindar una xiulada gegant, també poc després a l’escoltar per megafonia l’himne de l’equip blanc-i-vermell. El poble saudita, en això, sí que és sobirà i lliure. Pobre consol, tot i que acabessin marxant d’allò més feliços a casa.

Amb el Barça, en canvi, tot eren crits de joia d’entusiasme, sobretot al mostrar-se a la pantalla els noms de Pedri, Raphinha, Lewandowski i un Lamine Yamal que va deixar el seu lloc, l’onze, a Roony.

Ja sigui per les modificacions, per la calor i la humitat que assolaven Jidda o pel que fora, el Barça va arrencar la nit una mica atabalat, permetent que l’Athletic gaudís de les primeres arribades. Una realitat enganyosa i passatgera que amb prou feines va durar 10 minuts i que va ser el preludi d’un tram de futbol memorable del conjunt blaugrana, deplorable per part de la dimitida defensa dels bascos.

Quatre gols en un sospir

En 16 minuts, els que van del 22 al 38, el Barça va sumar quatre gols. A saber: Ferran com un veritable nou d’àrea aprofitant una passada de Fermín; l’andalús afusellant després d’una quirúrgica passada enrere de Raphinha des de la línia de fons; Roony amb l’ajuda d’un Simón que es va empassar el seu tímid xut; i Raphinha rebentant l’escaire blanc-i-vermell amb un xutàs amb l’esquerra. Va ser un absolut deliri blaugrana que també va servir per reafirmar que, avui, en clau selecció, Simón està diversos esglaons per sota d’un Joan Garcia que ho va contemplar gairebé tot des d’una comodíssima llunyania.

Notícies relacionades

La fortuna somriu Sainz i Roma pateix una penalització

Flick fa brillar el Barça

Just ben bé després del descans, Raphinha va marcar el cinquè i, allà, un desesperat Valverde ja va arriar la bandera blanca, canviant jugadors importants com Iñaki Williams i Sancet, pensant ja en futurs partits. Nico, el gran focus dels xiulets locals, ni tan sols va escalfar, minvat com porta diverses setmanes. No valia la pena.

Poc després, Flick va fer el mateix amb Raphinha o De Jong mentre els saudites feien l’onada, amb l’esperança de veure Lamine en viu els 20 minuts finals. Tampoc calia, però l’alemany va voler donar rodatge a l’extrem. El tram final va ser a títol d’inventari, amb l’Athletic de dol, incapaç de marcar si més no el de l’honor, i el Barça pensant ja en una final contra l’Atlètic o el Madrid a què, passi el que passi demà, hi arribarà com a favorit.