Flick no necessita ni Lamine

El club que presidia Josep Maria Bartomeu va enviar llavors dos dels seus alts executius a Qatar per mirar de temptejar Xavi Hernández i, des d’aquell moment, es va saber a 4.000 quilòmetres de Barcelona que davant el mar Roig s’havia donat sepultura al projecte de l’entrenador de perfil eixut després de dues temporades i mitja.

El Barça de Hansi Flick no li va donar opció en aquest 2025 de sortir de la seva tomba de Jidda. Una altra vegada Valverde que torna de la ciutat costanera saudita amb l’expressió trista. No al mateix nivell del 2020, és clar. Ningú considera que serà acomiadat de la banqueta de l’Athletic. Però la pallissa que es va emportar ja en la primera part, quatre gols en només 16 minuts, era per fer un forat i deixar-se empassar fins on s’embossa el petroli.

Viatjar fins a l’Aràbia Saudita per a això, per ser apallissat de tal manera... Quina gràcia, devia pensar a la banda, a la gatzoneta, com acostuma a posicionar-se. Als jugadors bilbaïns, com Iñaki Williams, els molestava el torneig lluny d’Espanya, lluny dels seus seguidors, i resulta temptador dir que es va notar. Sensació de mandra generalitzada en el bàndol bilbaí. El seu botí, de tot just 800.000 dòlars, empal·lideix comparat amb els 6 milions i escaig que s’embutxacarà el Barça. Però és que no va jugar per merèixer-ne més.

No va necessitar Flick ni tan sols Lamine Yamal, reposant a la banqueta després de no entrenar-se el dia anterior. Molèsties estomacals, pel que sembla. Una suplència decidida després del dinar del dia, segons va revelar el tècnic alemany. Que no es desgastés. Amb prou feines va actuar durant 20 minuts, com un entrenament suau. Va regalar algun regat a l’àrea i poc més. "El que fa fàcil o difícil el partit som nosaltres mateixos. Vam fer bé les coses i per això va semblar fàcil", va concloure Raphinha, autor de dos gols. Sembla haver recuperat la seva millor forma el brasiler després del període de baixa.

Duel de porters

No va fer falta tampoc una actuació portentosa de Joan Garcia. Disputava un duel silenciós a distància amb Unai Simón a compte de la selecció espanyola. És un tema de debat en alguns fòrums després del seu partidàs a Cornellà contra l’Espanyol. ¿El convocarà Luis de la Fuente per al Mundial? ¿No és el millor porter de la Lliga? ¿No és millor com a mínim que Unai?

Unai Simón va sortir perdedor i allargarà la xerrameca. No va tenir res a fer en quatre gols, afusellat com un pària, però es va menjar el tercer, un xut de Roony, convincent en la seva reaparició com a titular. Se li va colar la pilota per sota del cos i va fer cara de Valverde, d’angoixa existencial.

Joan Garcia amb prou feines va treballar. Més en l’escalfament que en el mateix partit, exigit el mínim. En el seu compte suma 519 minuts sense encaixar un gol sota els pals del Barça. Notable ratxa. Els davanters de l’Athletic van ajudar amb algunes rematades la mar de defectuoses en posició per marcar. Tots dos, Garcia i Simón, es van abraçar després del partit, esportivitat màxima.

Ciutat maleïda

Notícies relacionades

"Si continuem jugant així, el final de temporada serà espectacular"

Bartomeu declararà dues vegades en tan sols vuit dies

Al partit li van sobrar fàcilment 45 minuts. El ritme de la segona part es pot considerar una petita estafa al seguidor saudita. El trot desganat del joc amb el 5-0 al marcador convidava a mirar detalls curiosos sobre Jidda.

Per exemple, segons la tradició és el lloc on va ser enterrada Eva, la parella d’Adam, els coneguts personatges bíblics. Bé, la tradició haurà d’incloure que aquí jeu també un trosset de Valverde. Si no hi vol tornar més, és més que comprensible.