Rere l’aventura més autèntica

El pilot català Josep Pedró afronta el tercer Dakar en la categoria Original by Motul, una prova en solitari i sense assistència mecànica que li exigirà el màxim durant les 13 etapes del recorregut.

Rere l’aventura més autèntica

JORDI COTRINA / EPC

4
Es llegeix en minuts
B. G.

Josep Pedró (Barcelona, 1987) somia amb el Dakar des que era un nen. Veure el seu pare participar en la prova amb cotxe en l’època que es feia a l’Àfrica li va donar la convicció de saber que ell també ho faria alguna vegada en la seva vida. "A casa era pràcticament una religió", afirmava pocs dies abans de partir cap a l’Aràbia Saudita a aquest diari.

Després d’una primera participació en 2024 i un abandonament forçós per lesió el 2025, el pilot català afronta ara el seu tercer Dakar en la categoria més dura de totes: Original by Motul. Viatjarà sol, durant les 13 etapes que dura el ral·li, solcant les dunes de dia i preparant la seva moto de nit, dormint en tenda de campanya i sense cap tipus d’assistència mecànica. "Res et prepara per al Dakar, no hi ha res que se li pugui assemblar i aquest any vaig a buscar l’aventura més autèntica, l’essència pura", resumeix el pilot.

En aquesta categoria, Josep s’haurà d’enfrontar al ral·li més complex del món en solitari. "Ens deixen portar un dipòsit de 80 L amb tots els recanvis que creguem que necessitarem, una motxilla personal i una maleta de moto. Dormiré tots els dies en tenda de campanya i hauré de sortir sol de totes les complicacions que em trobi. Em fa una mica de respecte la soledat, però també fa molt temps que volia posar-me a prova d’aquesta manera", assenyala el pilot. "Cada nit m’hauré d’arreglar jo sol la moto. En els últims anys m’he anat preparant i he adquirit experiència arreglant les motos, però no soc mecànic i hi pot haver avaries que no sàpiga ni per on començar", reconeix.

La cara més amarga

Després d’una primera participació amb l’equip All1 Team, en què va acabar en 37a posició, l’any passat va conèixer la cara més amarga del ral·li: una avaria elèctrica a la moto en la primera etapa el va obligar a retirar-se, i dies després, intentant recuperar posicions, va caure i es va fracturar diverses costelles. Aquest any, el pla que s’emporta a l’Aràbia Saudita és més similar al que va idear en la seva primera participació. "Aquest any torno al plantejament de conservar i acabar la primera setmana per veure com enfocar la segona. El Dakar és molt llarg", assegura.

L’experiència és tan intensa i tan dura que un error pot costar molt car. "Al Dakar surt el millor i el pitjor de cada persona. Es dorm poc, es pateix molt i es viu tot intensament. Al ral·li, si ets prepotent, tens els dies comptats perquè un dia ajudes tu i al següent pots necessitar que algú t’ajudi a tu", reconeix.

Aquest any deixarà de banda el seu paper de director esportiu de l’equip Pedregà que va desenvolupar l’any passat per centrar-se en la seva experiència personal, però comparteix amb la resta de pilots de l’equip els nervis previs a la partida. Des de l’experiència, assessora també pilots més joves, com Arnau Lledó. "El fotut del Dakar és que no hi ha cap carrera com aquesta, i quan arribes és tot una sorpresa. El primer any és el més difícil perquè costa molt, sobretot trobar les ajudes. Quan ningú et coneix dins del món del ral·li raid, aconseguir suports és molt difícil", rememora. En el dia d’avui, el pilot català compta amb espònsors que han permès la seva tercera participació, però quan acaba la prova, entre campionats, gestiona les xarcuteries La Garriga a Barcelona i Madrid. "En un Dakar amb moto se te’n poden anar fàcilment 100.000 euros. Per aconseguir la meva primera participació vaig estar dos anys picant pedra i tocant tots els timbres que vaig veure", recorda.

Notícies relacionades

"La sort està tirada"

En aquell temps, el pilot es va embarcar en una aventura solidària nascuda de la tràgica mort d’Alex Llibre en un accident; el seu germà Carlos, Josep i quatre pilots més van decidir córrer el Dakar per retre-li homenatge. "Els sis teníem un únic objectiu i ens vam reunir setmanalment durant dos anys per aconseguir-ho. Vam remar junts i vaig aconseguir entrar al ral·li raid de ple. Vaig trobar la passió de la meva vida i ja no he deixat de lluitar per continuar participant-hi", sentència. "Hi ha dies que vols morir i penses, ¿què faig aquí? Marxaries a casa, però després arriben dies que fas una etapa brutal i et surten bé els resultats, i és que arribes a plorar dins del casc perquè no vols que s’acabi. Tot just acabar l’última etapa del primer any, al meu cap hi havia un sol pensament: ¿Com aconsegueixo tornar aquí l’any que ve?", recorda el pilot.