El futbol europeu, ‘on tour’
El futbol funciona cada vegada més com una gira de concerts: aquesta por de quedar-se fora empeny a pagar preus que, en un context racional, ens farien aixecar la cella.
L’altre dia, mentre intentava comprar entrades per a un concert de Rosalía i un peluix de CAT –sí, el marxandatge també genera ansietat–, vaig pensar que el futbol, ben mirat, funciona cada vegada més com una gira de concerts. Els passis no els vaig aconseguir, però el peluix sí, i en els dos casos hi ha un ingredient clau: el FOMO. Aquesta por de quedar-se fora que ens empeny a pagar preus que, en un context racional, ens farien aixecar la cella. Aquí no. Aquí paguem i prou, perquè hi volem ser.
Una de les grans virtuts de l’esport d’alta competició és l’estabilitat que li dona la recurrència. Un club, sigui quina sigui la seva disciplina, juga almenys 15 partits a casa per temporada. I hi ha milers de persones disposades a pagar per endavant per tenir-hi el seu seient fix a tots. Diners anticipats, previsibilitat i menys pressió per omplir cada jornada. Poseu-ho en perspectiva: Rosalía farà unes 42 dates arreu del món el 2026, amb tot just dos o tres concerts per ciutat. Cada un és irrepetible. Cada un és "el dia que no ens volem quedar sense story per penjar a Instagram". Aquí no busquem hard fans sinó un "passava per aquí i això em ve de gust avui".
Aquesta setmana hem tingut un bon recordatori de com es construeixen aquells moments. Dos partits de l’NFL a Nadal, amb show d’Snoop Dogg inclòs; un altre de l’NBA; i el Boxing Day de la Premier League que, una cosa descafeïnada, torna a posar sobre la taula el que no tenim: futbol entès com a esdeveniment nadalenc. A Espanya juguem en vigílies de Reis, sí, però mai hem sabut dotar aquella jornada d’un relat especial que convidi a anar a l’estadi més enllà que "cau bé per dates".
I aquí hi ha la clau. Plataformes com Netflix, YouTube o Prime Video busquen justament això: convertir la rutina en moments memorables. Perquè al món de la televisió, la recurrència no garanteix ingressos; introdueix un risc nou: sabem que hi haurà més partits i acceptem perdre’n un.
Renúncia a l’estranger
La Serie A i LaLiga han renunciat, per ara, a portar partits oficials a l’estranger entre pressions regulatòries i amenaces econòmiques. No entraré en el debat sobre la integritat de la competició que ningú es planteja amb l’NBA i l’NFL perquè si tots diuen que sí, pel que sembla la màgia elimina aquests riscos, però convé recordar-ho: cada oportunitat que uns deixen passar, d’altres la capitalitzen. I si no és un partit internacional –perquè la Supercopa ja compleix aquest rol d’exportació–, potser toca pensar com vestim la rutina. Com aconseguim que, almenys una vegada a l’any, fins i tot els abonats sentim que no hi podem faltar. Com en un concert. Tot i que el partit, sobre el paper, no es jugui res.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els missatges de Feijóo el dia de la dana deixen en evidència Mazón
- Un poble de Lleó ven més butlletes del Gordo de les que va comprar
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- Investigació oberta Mossos rastreja el GPS del mòbil de Jonathan Andic per reconstruir els seus passos
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades