La cal·listènia triomfa a les ciutats

Els ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona han ampliat i recondicionat els espais a l’aire lliure, en què cada vegada més persones practiquen aquesta disciplina. Els parcs, els passejos marítims i les platges s’han convertit els últims anys en gimnasos improvisats.

La cal·listènia triomfa a les ciutats
3
Es llegeix en minuts
Begoña González

Els parcs, els passejos marítims i les platges s’han convertit durant els últims anys en gimnasos improvisats. Els ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona han pres consciència de la tendència i han ampliat i recondicionat moltes d’aquestes zones els últims cinc anys.

Des que un contagiós virus respiratori, ja de sobres conegut per tothom com el coronavirus, va provocar la crisi més intensa de la història recent amb una llarga quarantena, la prohibició de sortir del domicili i la consegüent reobertura progressiva dels espais a l’aire lliure, s’ha anat estenent un seguit de tendències esportives que en alguns casos s’han consolidat avui dia. "Entrenar de franc i davant la mar... ¿Què més es pot demanar?", resumeix l’Agustín davant la platja de Badalona.

Via d’escapament

Com ell, van ser molts els que després d’haver-se hagut d’estar privats de llibertat durant diversos mesos van optar per l’esport a l’aire lliure com a via d’escapament i des d’aleshores, malgrat que des de molt abans ja es practicaven aquestes disciplines, són cada vegada més els que practiquen la cal·listènia.

Els ajuntaments de l’àrea metropolitana, davant aquesta demanda, han apostat per ampliar i recondicionar els espais dedicats a aquestes disciplines i cada vegada més usuaris en treuen profit. Habitualment consten de barres a diferents altures i amb construccions horitzontals i verticals que es fan servir en moviments corporals amb el mateix pes semblants a la gimnàstica. Si bé pot semblar un esport modern, aquest conjunt d’exercicis coneguts com a cal·listènia té una llarga història i el practiquen persones d’edats i contextos esportius ben diferents.

L’Agustín té 32 anys, és argentí i des de fa uns anys està establert a Badalona. Recorre a aquests equipaments a la platja per mirar de posar-se en forma. "No m’agrada tancar-me per fer exercici. No m’acabo de sentir còmode al gimnàs i entrenar a l’aire lliure em sembla espectacular", afirma al costat de la seva bicicleta. Aquest matí fred d’hivern ha aprofitat els primers rajos de sol per acudir a les instal·lacions pròximes al Pont del Petroli per fer una mica d’exercici.

"És un regal poder fer exercici veient la mar. A més, tot i que sovint estic tot sol perquè solc venir d’hora, sempre que s’ajunta gent aquí hi ha molt bon ambient", explica ja a punt d’anar-se’n. En aquests parcs de barres, la majoria d’usuaris practiquen la cal·listènia i entrenen amb el seu propi pes fent exercicis gimnàstics i, de vegades, acrobàtics amb un fort component estètic.

"Faci el temps que faci"

La majoria de localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona disposen d’equipaments semblants, cadascun amb les seves particularitats, i reben diàriament la visita de desenes de persones. Un dels més freqüentats és el que està situat a la capital catalana, a Ciutat Vella, davant l’hotel Vela. "Aquí cada dia hi veus gent entrenant, faci el temps que faci", afirma la Maite. Ella acostuma a caminar pel passeig cada dia i sempre s’hi fixa. "És un goig veure’ls. A l’estiu no hi cap una agulla", explica la veïna del barri del litoral. A internet hi ha mapes interactius per trobar els equipaments en més bon estat o amb determinades barres per poder decidir en quin entrenar.

Cada vegada més dones

Per a molts usuaris d’aquest tipus de parcs, el fet de poder exercitar-se de manera gratuïta i en un espai privilegiat com és la platja de Barcelona és prou motiu per presentar-s’hi pràcticament diàriament. "Hi ha molta gent que s’interessa pel que fem perquè és molt atractiu visualment i perquè, no ens enganyem, és de franc i no té horaris. Al final fem moviments gimnàstics, amb el nostre propi pes, i això crida l’atenció", explica en Marc.

Notícies relacionades

Ell, a 25 anys, escala en un rocòdrom, però complementa els entrenaments amb exercicis de cal·listènia per millorar la força. "Cada vegada s’hi veuen nois i noies més joves. A les xarxes socials la cal·listènia està molt de moda i realment és un entrenament dur que permet treballar la força i la resistència sense haver de pagar una quota de gimnàs. Hi ha fins i tot grups organitzats que s’apleguen a les barres per entrenar. N’hi ha que fan servir bandes o pesos petits i munten circuits amb diverses estacions d’entrenament a les barres", afirma.

Aquesta disciplina, a més, es pot practicar amb diferents intensitats i nivells i, tot i que continua sent més popular entre els homes, com més va hi ha més dones que la practiquen.