Flick II millora Flick I

Tenia raó el tècnic alemany quan després de sortir sacsejat de Stamford Bridge (va rebre un 3-0 del Chelsea) va prometre que es veuria un Barça millor. I Hansi és un home de paraula, capaç d’impulsar els seus jugadors (amb o sense Lamine, amb o sense Pedri, amb o sense Raphinha, amb o sense Joan Garcia) cap al liderat portant el Madrid del qüestionat Xabi Alonso amb la llengua fora per molt Mbappé que tingui.

Ni així ha pogut amb l’actual campió, que en vuit jornades ha posat un colossal parcial de nou punts als blancs. Van sortir del clàssic els madridistes amb cinc punts d’avantatge i ara els blaugrana en tenen quatre de renda sobre ells i nou sobre l’Atlètic de Madrid, que va tenir l’honor de començar l’hivern com a campió al completar-se la primera volta de la passada Lliga.

I, de passada, Flick ha desmuntat aquest relat que es va instal·lar en plena sotragada sobre els seus segons anys. Una tesi que no li sortien bé les coses quan, en realitat, només ha dirigit un club (el Bayern) abans d’arribar al Camp Nou. Va estar tot just 19 mesos a l’Allianz Arena. Ara Hansi porta justament 19 mesos a Barcelona.

Ni dos anys i són els millors moments de la seva vida esportiva. Tot va començar per a Flick en el clàssic del Bernabéu del 26 d’octubre. I curiosament, en aquella derrota (2-1) contra el Madrid es va gestar la llavor d’una supersònica reacció, que l’ha elevat a un altre nivell, assumint les seves imperfeccions, surfejant sobre la línia Flick (abans més evident; ara, no, després d’encadenar 270 minuts de manera consecutiva sense encaixar un gol) i omplint el graner.

24 punts de 24 possibles

Vuit victòries consecutives a la Lliga delaten la transcendència de la reacció. O sigui, 24 punts de 24 possibles. Un parell de mesos perfectes en el campionat en què ha anat recuperant peces que doten de personalitat el Barça, que ara té un registre que no posseïa el primer any de Hansi, orfe d’un guardià solvent, trencat el genoll de Ter Stegen i rescatat Szczesny de la seva jubilació perquè Iñaki Peña no omplia els ulls ni la porteria.

L’alemany té Joan Garcia, un porter que guanya partits per si sol. Un Courtois actual. O un Valdés d’aquest inoblidable Barça de Rijkaard i Guardiola. O d’aquell Ter Stegen de Luis Enrique. Hansi té un paio que col·loca un candau (va firmar cinc parades i una sisena de monumental, tot i que es va invalidar) a casa seva.

Ningú té la clau secreta per desbloquejar-lo per a tranquil·litat de la seva defensa, convertida diumenge contra el Vila-Real en el seu gran enemic. A cada error a l’inici de la jugada de Gerard Martín –en va tenir un parell-, de Pau Cubarsí o Balde emergia la figura gegant de l’exporter de l’Espanyol, que desesperava els davanters del submarí groc i de Marcelino.

"El jugador més determinant del Barça ha sigut el porter", va afirmar el tècnic asturià, turmentat al comprovar que Ayoze, Buchanan, Sergi Cardona, Mikautadze i, de nou, Sergi Cardona topessin amb el nou àngel de la guarda del Barça.

Enterrant debats

Notícies relacionades

L’Espanyol s’acosta més que mai al seu somni: «Hem de lluitar per entrar a Europa i arribar a dalt de tot»

Lamine Yamal, una estrella que encara creix

Mentrestant, Flick, un home de paraula, tornava a casa per disfrutar d’una setmana de vacances amb la sensació de la feina ben feta, intel·ligent en la gestió tàctica i sàvia en la humana, sense que se li conegui cap incendi. Malgrat que ha estimulat la competència de tal manera que l’indiscutible Lewandowski ja no és titular i Frenkie de Jong ha vist amenaçada la seva posició.

El seu Barça (capítol II) té vuit punts més que l’original amb un partit menys. El desembre del 2024, era tercer, per darrere de l’Atlètic i el Madrid. I en el camí ha desterrat vells mites que van sorgir amb aquest relat que no va durar ni dos anys al Bayern, malgrat que ho havia guanyat tot (sis títols de sis possibles, una cosa només conquerida abans per Guardiola al Barça i ara per Luis Enrique amb el París SG).