El Girona s’emporta una golejada de l’Atlètic abans de Nadal

"Ens falta fortalesa en l’estructura defensiva. Són 33 gols en contra, que són molts, i som l’equip més golejat", es lamentava després del partit un Míchel "empipat" per la contundència del resultat però reconeixent que l’equip va mirar de fer mal però no va poder.

El Girona és el prototip de rival que li agrada més a Simeone. Un equip que reclama la pilota com a pròpia i que assumeix riscos a la rereguarda, una manera de convidar els llops de l’Atlètic a sortir a correcuita. El pla del Cholo a Montilivi, en resum, era molt més reactiu que propositiu, centrat a provocar pèrdues en zones crítiques i a carregar l’àrea amb centrades que propiciessin segones jugades.

Així van arribar els dos gols matalassers a la primera meitat. Va obrir foc el capità Koke, amb el seu gol número 50 amb la samarreta blanc-i-vermella. Va arreplegar una pilota que va rebotar en Arnau i la va empalmar a l’escaire des de fora l’àrea, un d’aquells xuts tan llaminers quan veus que la pilota se t’acosta botant. En el tram final, Gallagher va culminar un contraatac amb un xut a l’àrea que va desviar Vitor Reis.

L’única mala notícia de l’Atlètic havia sigut, precisament, l’entrada de l’anglès per la lesió de Nico González. Totes les altres coses van ser positives per als de Simeone, amb l’únic ensurt d’una rematada del vell amic Witsel que va acabar amb Oblak fent una de les parades de l’any, estirant la mà més enllà de la línia de l’espatlla per treure una pilota que ja semblava dins de la porteria.

Orfe d’Ounahi

Va ser l’única ocasió d’un Girona que feia una sensació artificial de domini en el terç central del camp però que era dèbil en la defensa i tou en l’atac. Un esforç que va acabar sent inútil i agreujat per l’absència del fantasista Ounahi, que ja està concentrat amb el Marroc per disputar la Copa Àfrica.

Notícies relacionades

El Barça sí que té líders

Carlsen es prepara per ser "campió total" d’escacs

Després del descans, Míchel va mirar de fer que Asprilla li donés aquest plus que necessitava. Però res, el colombià continua sent un futbolista merament aspiracional, un perfil massa recurrent en els últims temps en aquest Girona. La cosa va anar fins i tot a pitjor per als de Montilivi, perquè l’Atlètic va passar a dominar la pilota i exercir un control absolut sobre totes les facetes del joc.

Una ocasió d’Àlex Moreno, frustrada per Oblak, va fer despertar els de Míchel, cosa que va animar Simeone a fer un triple canvi per refrescar l’equip i tornar-li l’ímpetu competitiu a partir del replegament. Va aconseguir frenar l’intent de reacció del Girona i va donar el cop de gràcia en l’última jugada de la tarda, gràcies a un gol de Griezmann que va transformar la victòria en golejada.