Rashford val per dos

El bon rendiment de Marcus Rashford permet afirmar que la seva incorporació ha sigut un encert. Els números conviden a valorar que la seva figura val per dos. Al final de la temporada, el record de les sensacions i l’escrutini de les xifres que faci Hansi Flick dictaminaran si val la pena que el Barça pagui els 30 milions d’euros de l’opció de compra.

A l’èxit de la seva aportació s’ha d’afegir que la despesa d’incorporar-lo ha sigut zero, al tractar-se d’una cessió. No obstant, el cost de la seva fitxa és d’estrella mundial. No en va, Rashford, de 28 anys i internacional per Anglaterra, compleix la seva onzena temporada a l’elit. Va debutar el febrer del 2016 amb el Manchester United a l’Europa League i va marcar dos gols que el van convertir en el golejador més jove de la història del United amb 18 anys i 117 dies.

Al Barça va arribar rebotat amb el seu club i amb el seu entrenador Rúben Amorim, però sol·licitat per Flick, que el considera "un fora de sèrie" i a qui seguia amb devoció fa temps. Rashford ha deixat en molt bon lloc el seu nou cap.

De moment, és el tercer màxim golejador de l’equip amb set gols (igual que Lamine Yamal i Fermín), per darrere dels 14 de Ferran Torres i els 8 de Robert Lewandowski, però és el líder a la Champions i l’únic que ha marcat en les tres competicions.

Rashford, amb els seus 7 gols i 11 assistències en els 22 partits disputats –es va absentar contra l’Athletic per febre–, s’ha convertit en un suplent especialment eficaç per estar cridat a fer el paper que van exercir Ansu Fati i Pau Víctor. Els números han superat clarament l’aportació dels dos del planter en la campanya del triplet. Ansu no va marcar ni un gol ni va donar cap assistència en 11 aparicions, i Pau en va fer dos i una, respectivament, en 29.

L’actitud "correcta"

A Flick li dol relegar Rashford a la banqueta quan estan els tres titulars disponibles. Va haver de fer-ho contra l’Eintracht de Frankfurt, tot i que al descans apel·lés a ell per remuntar el 0-1. No obstant, va sentir un profund alleujament amb la seva reacció mentre el tècnic construïa una explicació a tall de disculpa.

"Em va dir l’últim dia: Boss, no m’has de dir res, es tracta de l’equip. Hem de guanyar els tres punts, que és el més important. Aquesta és l’actitud correcta", va revelar Flick per l’acceptació i esperit solidari d’un Rashford que no li ha fet cap careta de desgrat.

Com l’hi posa Lamine Yamal. O com la posen Vinícius i Rodrygo a Xabi Alonso. Val per dos Rashford, o és així d’apreciable quan es compara el seu rendiment amb els competidors del Barça. Kylian Mbappé menja a part. Vinícius ha marcat cinc gols i ha donat vuit assistències en 23 partits i Rodrygo en suma dos i dues. Entre els dos brasilers han injectat 7 gols i 10 assistències al Madrid.

Nivell de titular

La incorporació de Rashford cobra un valor especialment alt tant pel plus de competència que ha generat entre els tres titulars, al veure que hi ha algú de nivell semblant capaç d’arrabassar-los el privilegi, com pel fet que ha sigut un recanvi útil per substituir-los. Aquest any els tres s’han lesionat com no ho van fer durant la campanya passada.

En l’actual, que encara es troba a mitja campanya, Lamine Yamal ha estat cinc partits absent a conseqüència de les molèsties de pubis que pateix, Raphinha va estar durant nou partits fora de combat amb la ruptura i la recaiguda del bíceps femoral esquerre i Lewandowski, quatre més, amb aquest mateix múscul afectat.

Flick va poder disposar de Robert Lewandowksi en 52 dels 60 partits, de Lamine Yamal en 55 i de Raphinha en 57. Una lesió al turmell dret va deixar Lamine Yamal fora de combat durant tres partits. No va necessitar recanvis i, en qualsevol cas, allà estava Ferran per tapar forats.

El valencià, que es va perdre 11 partits entre una lesió muscular i l’apendicitis, va aportar uns molt importants 19 gols. Ansu Fati va estar de baixa en 10 partits i Pau Víctor, el més resistent de tots, va estar sa tot l’any i només va desaparèixer de les convocatòries en els dos partits en què va ser desinscrit per la Lliga.

La feliç alternativa de Nico

Notícies relacionades

Bandera negra

Cada cop més a prop de ser gran mestre

Flick deuria pensar, amb raó, que la campanya anterior seria irrepetible per la insòlita resistència dels tres titulars i que necessitaria un recanvi de categoria. O dos. Que també ho és Roony Bardghji.

Hi va haver la possibilitat que l’elegit abans que Rashford fos Nico Williams, però la renúncia de l’extrem de l’Athletic ha resultat benefactora per al Barça si comparem la seva producció amb la de l’anglès. Ha deixat de jugar set partits per una pubàlgia i, condicionat pel físic, ha marcat tres gols, un de penal.