Com rendirà Alcaraz sense Ferrero

Sense que hagi transcendit cap acritud entre ells, al contrari –les paraules d’afecte han sigut recíproques i generoses-, és el final d’una història d’èxit incontestable, d’una col·laboració que semblava sustentada en una complicitat irrompible i una comprensió mútua. Per això ha causat impacte i fa hores els especialistes que furguen en les raons i analitzen la possible repercussió en la carrera del número u del món.

Com que cap dels dos ha explicitat encara la causa i només se sap del cert que Ferrero hauria volgut continuar, perquè així ho va exposar en un missatge a les xarxes socials, sobre la taula s’han posat diverses explicacions: el desgast de set anys de relació, les desavinences amb el contracte de renovació de Ferrero, el desig d’Alcaraz d’abandonar l’acadèmia de Villena (Alacant) i entrenar a la seva pròpia, a Múrcia...

Disputa amb la renovació

"La suma de petites coses poden provocar que la relació tingui cada vegada més exigències. Parlo amb distància i ignorància. Però per a mi set anys tan exitosos, amb tant d’estrès i pressió, ho considero un camí molt llarg", comenta l’extennista Tomàs Carbonell a EL PERIÓDICO.

Ferrero és identificat com un entrenador exigent, com va quedar ben patent en el documental de Netflix A mi manera, estrenat a mitjan any, en què s’adverteix que Alcaraz, de 22 anys, necessita cada vegada més corda per disfrutar de la vida fora del tennis davant un entrenador que reclama pensar en la professió les 24 hores. "Potser l’un necessita aire i l’altre un nou projecte", especula Carbonell.

La Cope va informar d’una relació de tensió creixent entre Ferrero i el pare d’Alcaraz, amb el percentatge de guanys que s’ha d’emportar l’entrenador en el nou contracte com a detonant de la separació. Massa alt, segons una de les parts. Però a banda dels motius, la qüestió que l’establishment del tennis es fa les últimes hores és com pot influir aquest canvi en la carrera del campió murcià. "M’ha sorprès molt, m’ha entristit i no és una bona notícia per a cap dels dos. No crec que estiguessin tan malament perquè es desencadenés tot d’una manera tan precipitada", va dir Àlex Corretja a la SER.

Feliciano López tem que aquest divorci pugui perjudicar Alcaraz. "Crec que encara és aviat per deixar de treballar amb una persona tan fonamental com en Juan Carlos. Ha sigut la persona més important en la seva carrera, crec, juntament amb el pare. No sé si deu estar mentalment preparat per afrontar el que li queda de carrera, almenys a curt termini, sense aquesta figura", va reflexionar a la cadena Cope.

Per a Carbonell cal prendre com a referència els cracs del circuit mundial. "Djokovic ha canviat diverses vegades d’entrenador i no ha passat res. Hi ha bastants casos iguals. O com Nadal quan va deixar el seu oncle, amb la connotació familiar afegida. El que és crucial és l’exigència que es marqui ara ell mateix. Ja trobarà un equip de nivell. Això segur. Si canvia i s’exigeix menys, semblarà que l’entrenador és menys bo, quan el més important és la seva actitud".

Amb Samuel López

Samuel López, que va entrar a formar part de l’equip a finals del 2024, assumirà el paper de tècnic principal a curt termini, però la sensació generalitzada és que Alcaraz acabarà buscant un entrenador en el circuit. Això comportaria que l’alacantí de 56 anys tornés a quedar relegat al rol de segon que ja exercia amb Ferrero. En principi, la resta del grup que ha acompanyat sempre el jugador es manté.

Notícies relacionades

Florentino Pérez s’escuda en Xabi

Bandera negra

Javier Duarte, que va entrenar Àlex Corretja, Alberto Berasategui, Tommy Robredo i Carlos Costa, entre d’altres, no vol especular sobre les causes de la dissolució del tàndem, per prudència i per desconeixement, però indica a aquest diari que "els tres motius del 95% de les ruptures en tennis són els resultats, el desgast del dia a dia i l’aspecte econòmic. I si hi ha una quarta raó està vinculada a una d’aquestes tres".

Per a Duarte, la carrera d’Alcaraz no s’hauria de veure perjudicada pel canvi. "Algunes vegades surt bé, d’altres no tant. Al final el que juga és el tennista. Ell és molt bo i jugarà molt bé d’una manera o d’una altra. Només puc dir que fa pena que se separin perquè la relació no donava senyals d’estar desgastada, malgrat que set anys poden ser molts en el tennis. Potser només necessiten un descans, un break, i acaben tornant. He conegut casos així". No és un gir descartable en un futur.