Kounde alleuja la vergonya alemanya

Almenys, l’afició blaugrana va poder donar-se el gust de veure com el Barça salvava una complicadíssima nit que, per moments, va fer recordar el turment del 2022, quan l’Eintracht es va treure de sobre els blaugranen en l’Europa League.

Era tal el temor que es repetís aquell esperpent, quan més de 30.000 seguidors alemanys van convertir el Camp Nou en un Biergarten, que el Barça va fer el que va poder per controlar la situació i engabiar-los gairebé tots (uns 2.400), tot i que això comportés no omplir totes les places disponibles del seu estadi en obres (en van quedar lliures unes 7.000). No va ser senzill, això, sí, que els guàrdies de seguretat controlessin l’entrada als aficionats germànics que es van vestir de dalt a baix amb parafernàlia del Barça, amb la samarreta de l’Eintracht a sota, resant perquè ningú els demanés la identificació a la porta.

Hi havia un punt on ningú mirava. Als accessos es va congregar un grup de treballadors turcs d’una subcontractista de Limak (Extreme Works). Protestaven per haver sigut acomiadats arran de denunciar impagaments després de jornades "de 12 hores, els set dies de la setmana i sense papers en regla". Pocs reparaven en la seva presència. Eren a l’ombra dels focus i del que passava a l’interior del camp.

Els resultats van lligats de manera íntima a la gestió del vestidor. Hansi Flick no ho té fàcil, especialment amb les seves vaques sagrades. Va servir-se de meritocràcia amb Eric Garcia per molt que Frenkie de Jong, recurs en la cançó de bressol del segon acte, estigués ja a la seva disposició. Va ser més preocupant la decisió presa per Flick respecte a Lewandowski, que va tocar 10 vegades la pilota en el primer acte. La bonaventura golejadora de Ferran Torres, que venia de fer un hat-trick a La Cartuja davant el Betis, exigia una mica més de tacte amb el davanter valencià. Per molt que Lewandowski torcés el gest l’altre dia i consideri que ha de continuar sent rellevant en els partits de categoria. Ni de bon tros ho va ser davant l’Eintracht, un espectre excepte quan va marcar en una acció invalidada per fora de joc de Raphinha.

Aquest episodi i un xut d’un central, Gerard Martín, van ser les úniques vegades en què el Barça va crear una mica de perill en aquest primer tram davant el mur alemany disposat per Toppmöller. Una cosa que segurament no esperava Flick, perquè no hi va haver manera que el tècnic blaugrana trobés solucions a l’encallament més enllà d’inutilitzar la vora esquerra intercanviant Raphinha per Fermín.

L’Eintracht, que havia arribat a Barcelona sense ariets (estan lesionats Jonathan Burkardt i Michy Batshuayi), va tenir clar des del principi que fiaria la seva sort a les corregudes de Knauff, que acostuma a jugar d’extrem. N’hi va haver prou perquè marqués en el primer xut a porta dels seus en una transició molt mal llegida per un Barça que confiat vorejant el 80% de possessió. Pedri no es va atrevir a intervenir quan l’Eintracht va iniciar la contra, Gerard Martín va anar a la recerca d’una centrada quan el més coherent hauria sigut esperar, i Knauff es va aprofitar de la tebiesa amb què Balde va defensar la seva correguda. Van marcar els alemanys i els seus seguidors, a la zona alta del Camp Nou, ho van celebrar tirant gots cap a baix i encenent set bengales. Tot preparat amb crits de "puta Barça", constants a la seva gàbia.

Notícies relacionades

Aïcha, la vallesana que vol conquerir el lateral del Barça

L’equip ciclista d’Iniesta aposta per Barcelona

Veure’s per darrere en el marcador per cinquena vegada seguida no va agradar gens. Fins al punt que Pedri, qui millor acostuma a domar el caos, es va deixar portar per la desesperació. Lamine Yamal obria els braços perquè ningú acudia a ajudar-lo quan havia d’encarar dos defensors alhora. I l’Eintracht, un equip presumptament seductor, se sentia segur amb el seu vestit defensiu i ajuntant les seves línies als últims 30 metres. Tampoc va tenir objeccions a perdre temps les vegades que va fer falta, davant la còlera dels analistes del Barça asseguts a la tribuna.

Flick, amb un emprenyament de categoria a l’acabar el primer temps, va saber corregir-se en gran incorporant Rashford per Fermín. El moviment va ser clau per reposar-se en la Champions. L’anglès, a qui li sobra classe per ser important sense espais, es va despertar brindant una rosca portentosa que Kounde va caçar llançant-se en planxa. Tres minuts després, el francès acoloriria la seva feina, una altra vegada amb els seus cabells arrissats com a estaca, i completant el seu primer doblet de sempre. I homenatjant, sense saber-ho, Jorge Ilegal el dia que se’n va anar amb la música a una altra part. "Soy un macarra, soy un hortera. Voy a toda hostia por la carretera".