Lando Norris domina el món
No hi va haver miracle. Va guanyar Verstappen, però el pilot de McLaren va assegurar el seu primer títol mundial tercer al podi, darrere de Piastri. Alonso es va acomiadar del nefast AMR25 brillant amb llum pròpia i Sainz va acabar sense punts.
Per una vegada, després de molts sobresalts aquesta temporada, McLaren va encertar de ple la seva estratègia a Abu Dhabi i va aconseguir que el Mundial acabés tal com volia. Després de conquerir la corona per equips amb molta anticipació, a Singapur, els de Woking van celebrar el primer títol de Lando Norris, que als seus 26 anys i després de set temporades vestint els colors de l’escuderia papaia s’uneix al selecte club dels 35 campions del món de fórmula 1.
No hi va haver miracle. Max Verstappen va sortir a guanyar la carrera i Lando Norris, a guanyar el Mundial. I tots dos van complir l’objectiu en un desenllaç de campionat amb altes dosis de tensió, però sense girs de guió, ni massa sorpreses a la pista de Yas Marina.
Max va complir la seva missió, va lluitar fins al final i es va emportar la seva vuitena victòria per davant de Piastri i Norris, que en tenia prou amb acabar al podi per ser campió. La històrica remuntada del pilot neerlandès, que després de l’estiu era a 104 punts del líder i va acabar a només dos com a subcampió, no va tenir recompensa, però la seva lluita quedarà per a la posteritat. I també el seu missatge a Red Bull després de travessar la meta com a vencedor: "No estigueu decebuts, jo no ho estic. Em sento orgullós d’aquest equip".
L’últim ball
A Max li van faltar aliats en el seu pols contra McLaren. Més d’un va recordar Txec Pérez. Disposar de dos monoplaces amb dues estratègies diferents va suposar un avantatge per fer front a la bèstia, que s’acomiada del número 1 al seu monoplaça després d’encadenar quatre anys d’èxits. Lando Norris va aconseguir frenar la seva ratxa i alçar-se amb el primer trofeu de pilots per a les vitrines de Woking en 17 anys, des de Lewis Hamilton el 2008.
Norris va arrencar amb pneumàtics mitjans de sortida, com Max. Piastri amb els durs, complicant així les opcions de parada del neerlandès, que no podia defensar-se estratègicament dels dos alhora.
Verstappen, en pole per vuitè cop aquest any, no va patir per defensar la posició davant un tebi atac de Lando, molt caut sabent el que estava en joc. Piastri va aguantar l’embranzida davant malgrat el desavantatge inicial amb les gomes, Russell va fallar estrepitosament, descartant-se de la batalla, i Alonso va guanyar un lloc per col·locar-se cinquè, a l’estela de Leclerc.
En la primera volta, Piastri va disparar l’últim cartutx i va avançar Norris sense embuts. Russell va recuperar la posició a Alonso i Leclerc progressava, buscant el DRS per amenaçar Lando. "Mantenim el pla, tot està sota control", li van comunicar el britànic des del mur de McLaren mentre Leclerc rodava a mig segon de distància i Verstappen continuava liderant.
Norris i Leclerc van parar a l’uníson (V17), evitant l’undercut que intentava Russell. Max va continuar en pista sis voltes més, mentre Tsunoda intentava bloquejar Lando. "Deixeu-me’l a mi", va deixar anar el japonès en el seu últim servei Red Bull, que l’ha deixat sense seient per al 2026. Tot i les seves bones intencions, només li va durar una volta.
Piastri va heretar el liderat provisional, com estava previst després del pitstop dels dos rivals directes. Els comissaris van afegir picant al moment a l’anunciar una investigació a Norris per l’ avançament a Tsunoda, però l’anglès va sortir-ne indemne, mentre Yuki va rebre cinc segons de sanció per la defensa.
El paper de Leclerc
McLaren va estirar la parada de Piastri per 42 voltes i l’australià va conservar la segona plaça, mentre Leclerc es convertia en l’única preocupació de l’equip papaya després de passar per segona vegada per boxes per abordar el final de carrera quart, amb pneumàtics frescos. Lando va reaccionar amb un canvi de ritme per desactivar l’amenaça del monegasc i assegurar-se una última posició de podi que li donava matemàticament el títol. Verstappen va vendre molt cara la seva pell i va acabar com el pilot amb més victòries de l’any (vuit). Magnífic botí, tot i que insuficient.
Notícies relacionadesAlonso va aparcar definitivament el seu pitjor Aston Martin, un AMR25 que aquest any li ha donat més disgustos que alegries. I ho va fer amb tots els honors. "¿Què faries amb un cotxe normal si amb aquest acabes sisè?", li va preguntar Pedro De la Rosa. I no ho va dubtar: "Acabar primer. I anem per això", va deixar anar esperançat davant l’horitzó del 2026, amb nou reglament i motors Honda.
Carlos Sainz, per la seva banda, va tancar el campionat amb mal regust de boca, sense punts en la carrera (13è), però amb dos podis i els deures fets en la seva primera campanya amb Williams.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El "sí" guanya a Gósol i passarà a ser província de Barcelona
- La cuina d’una obra mestra Rosalía, una cap que sap escoltar
- LA CLAU En l'elefant de Manuel Valls
- CORRUPCIÓ AL PP La Fiscalia demana l'arxiu de les actuacions contra Gallardón per la compra d'Inassa en el 'cas Lezo'
- Sánchez agita el debat de les pensions amb ajudes a les dones
- Crisi a Catalunya Els agents rurals extremen el control de la zona zero de la pesta porcina i no descarten ampliar el rastreig fins als 20 quilòmetres
- L’Espanyol escala al cinquè lloc i es permet somiar
- Espanya guanyaun bronze històricen el Mundial
- El Celta ridiculitza el Reial Madrid en la tornada al Bernabéu
- Els gols no tenen idioma
