Flick reconstrueix el Barça després de la derrota del clàssic

En només 37 dies, i després de la derrota al Bernabéu que va deixar el Madrid a cinc punts, l’alemany va dur a terme una reconstrucció inesperada. El Barça caminava letàrgic, immers en la por del vertigen durant aquella última setmana d’octubre: el temor de perdre la lliga mentre la propaganda blanca elevava Xabi Alonso als altars. I cinc partits després, el campió torna a ser el líder, a més de sentir-se absolutament reconeixible.

Olmo, un mes de baixa

N’hi ha prou amb reconstruir el 2-1, el gol de Dani Olmo, que li va costar la lesió a l’espatlla esquerra, que el tindrà un mes de baixa. Tot comença en una intranscendent sacada de banda servida per Raphinha al flanc esquerre de l’atac. Allà, en realitat, neix una jugada plena de paciència, calma, toc, serenitat i creativitat en la qual tots els jugadors del Barça toquen la pilota. ¡Tots! Fins i tot Joan Garcia.

Participen els onze en una elaboració pausada –77 segons– i plena de matisos tàctics per anar entabanant l’Atlètic, que és incapaç de treure-li la pilota. Corre molt, però no arriba a enlloc l’exèrcit ‘cholista’ veient com la pilota és transportada amb elegància de les mans de Raphinha –era un serveixi de banda– al precís peu esquerre de Dani Olmo.

Es mirava el Barça en aquesta hipnotitzant jugada i es coneixia a si mateix. Són cinc partits i cinc victòries consecutives a la Lliga. O sigui, 15 punts de 15 de possibles, recuperant pel camí els jugadors que li donen identitat, vol i qualitat al seu projecte.

Va tornar Joan Garcia i ja hi ha un porter que no només para gols impossibles sinó que evita que arribi el perill. Dimarts li va escurar una pilota del cap a Sorloth, l’arma que va devastar el Barça la passada temporada.

Però res resulta més reconfortant per a Flick que veure Pedri ballar amb la pilota als peus, transformada, una nit més, en el disc dur del seu Barça. Ho té tot el canari. Interromp, precisió amb la pilota (60 passades bones de 64, un prodigiós 94%), capaç, a més, en cas de tenir una ànima gattusiana en el seu joc recuperant fins a vuit pilotes en 73 minuts i guanyant, alhora, set dels vuit duels.

"El seu nivell no es pot descriure amb paraules, sabem la diferència quan ell està o no hi és. És un jugador importantíssim per a nosaltres", va confessar sorprès Raphinha, recordant que "Pedri va trobar una passada que ningú havia vist, té un nivell increïble", va afegir el brasiler, feliç que el seu company li obrís la defensa de l’Atlètic per poder marcar l’1-1.

Per això el Camp Nou es va posar dret al veure desfilar Pedri, esgotat per tant esforç i desgast físic, per acomiadar-lo mentre s’apropava a la banqueta, on es retrobava amb Lewandowski i Raphinha, el veritable líder, un jugador que transcendeix més enllà de les estadístiques.

Notícies relacionades

Llicència per somiar amb Austràlia 2027

Aitor Francesena, surfista: "La mar m’ho ha pres tot i m’ho ha tornat tot"

"Jo no sé per què no li han donat la Pilota d’Or", va explicar després Simeone, enamorat com tot el barcelonisme del brasiler. Aviat s’asseuria amb ells Lamine deixant a un Barça irreconeixible a la mitjana hora final d’un dels grans partits de la Lliga. El primer partit gran que va acabar guanyant un Barça sense estrelles. Un Barça que va acabar el partit amb una estructura suplent. Tant que no hi havia ni un sol titular al centre del camp, ja que estaven Eric Garcia, Christensen i Marc Casadó. En l’atac, si fa no fa igual.

Lamine, Lewandowski i Raphinha, presoners dels nervis, atacats per la tensió, patien des de la banda, mentre al camp hi havia Dro, un adolescent de 17 anys –va oferir un exercici de personalitat amb sis passades bones de set fetes–, al costat de Ferran Torres i Rashford.