L’increïble viatge d’Edna Imade

La història d’Edna Imade (Marroc, 5 d’octubre del 2000) no comença en un camp de futbol, ni en una ciutat europea on el futur sembla senzill. Comença molt abans: al desert del Sàhara, amb una mare que fugia de la guerra, i continua en una pastera que avançava de nit cap a Espanya amb dos nadons de tres mesos en braços. Avui, aquella nena que va arribar sense res a Algesires està a punt de debutar amb la selecció espanyola a la final de la Nations League davant Alemanya, el partit d’anada del qual es disputa aquesta tarda a Kaiserslautern. El trajecte entre un punt i un altre és tan improbable que sembla un guió escrit per emocionar-se.

La seva mare, Floren, va creuar el desert embarassada i va donar a llum els bessons (Edna i Paul) al Marroc. Des d’allà es va llançar al mar buscant un futur que no existia a Nigèria. A l’arribar a la costa espanyola, el pare va ser deportat en aquell mateix moment i ella es va quedar sola amb dos nadons. Es van assentar a Carmona, un poble sevillà que es va convertir en llar gràcies a l’ajuda de gent que, com explica sempre la mateixa davantera, els "va allargar la mà" quan més ho necessitaven. Durant un temps van estar "en una casa d’acollida d’unes monges" i també les van ajudar des de Càritas.

Va créixer entre dificultats i mirades que feien mal, però també amb una pilota sempre a prop. Va ser un professor d’educació física de la seva escola, el Pere I de Carmona, que va descobrir que hi havia una nena incapaç de separar-se de la pilota i li va dir a la seva mare que l’apuntés a l’equip de nens del poble. Tenia vuit anys, era l’única nena i, de fet, la posaven de central. Amb 14 va haver de deixar-ho perquè la normativa no li permetia seguir. Primer obstacle, primera caiguda.

Un camí llarg i difícil

Sense futbol onze, es va passar al futbol sala durant tres anys. Fins que un torneig a Màlaga ho va canviar tot: un entrenador, Bernardo Moreno, hi va veure una cosa diferent i la va convèncer per tornar a la gespa. Va arribar a l’AD Nervión, després al Màlaga, i més tard al Cacereño, on va despuntar. Treballava, estudiava Animació d’Activitats Físiques i Esportives i marcava diferències: 25 gols en dues temporades. La seva progressió va cridar l’atenció del Granada, que va pagar la seva clàusula de rescissió, 10.000 euros, l’única que el club ha pagat per una jugadora. I va encertar de ple.

A Primera, va explotar. La temporada passada va firmar 16 gols, segona màxima realitzadora de la Lliga F, i va donar 13 punts al seu equip. El seu impacte va ser tan gran que el Bayern va pagar 75.000 euros pel seu fitxatge aquest estiu. Per continuar creixent, va marxar cedida a la Reial Societat, on continua sent determinant: vuit gols en nou partits, tercera millor xifra de la competició. Fins i tot va marcar el penal que ha suposat l’única derrota del Barça aquest curs.

Mentre el seu futbol creixia, els seus papers s’estancaven. Edna ho explicava fa un mes a El Diario Vasco: "Jo he viscut sempre a Espanya i soc sevillana. No he trepitjat Nigèria". Però no podia ser seleccionada. No tenia la nacionalitat. La resolució va arribar per fi fa uns dies: nacionalitat per carta de naturalesa. I, poques hores després, la trucada de la selecció.

Potent, veloç i vertical

Espanya buscava gol, profunditat i una referència diferent a l’àrea. Imade encaixa perfectament en això: potència, velocitat, verticalitat, intuïció en la rematada i amb un instint que no s’aprèn.

Ara, Edna està llesta per completar un cercle que semblava impossible. De la pastera a la selecció. De Carmona a Las Rozas i al Metropolitano, on es resoldrà el títol dimarts. D’un començament marcat per la supervivència, a un present on el seu nom sona com una de les grans esperances ofensives d’Espanya. I, potser, qui sap, en una final que pot canviar la seva vida per sempre.

Notícies relacionades

¡Cu, Cu, Cucurella!

Vilajoana qualifica la gestió de Laporta de "demencial"

A buscar el tercer títol en menys de tres anys

El 2023 va ser l’inoblidable Mundial i el 2024 la Nations League. I ara, el 2025, després de perdre la final de l’Eurocopa, Espanya busca revalidar el seu últim títol per encadenar una ratxa de tres anys consecutius aconseguint un trofeu.La final contra Alemanya, que es disputa en format d’anada i tornada, és el primer gran test per a Sonia Bermúdez, la seleccionadora que al setembre va agafar el relleu de Montse Tomé i que es va estrenar amb dues victòries contra Suècia en les semifinals d’aquesta competició.«Alemanya és un rival duríssim que mai baixa els braços, és un equip que no es rendeix. Les jugadores ho saben, nosaltres també ho sabem. És dels millors partits que es poden veure», analitzava ahir la seleccionadora, que no podrà comptar amb la lesionada Patri Guijarro, però sí amb la resta de referents de la selecció.