La terrorífica nit de sempre

Fins i tot el dia més gloriós, l’únic viscut en nou visites al Chelsea, va ser un suplici que es va transformar en una jornada històrica en l’últim minut. El Barça sempre ha sigut maltractat a Stamford Bridge, i els set anys de distància respecte a l’anterior compareixença no ha sigut prou temps per canviar el veritable Horrorland londinenc. El London Lungeon provoca menys ensurts.

En realitat no ha canviat l’esperit del Chelsea ni la influència que exerceix l’estadi, vell, repintat, incòmode en tots els sentits de la paraula. Entre la velocitat del joc i el soroll de la grada, els blaugrana van sucumbir a la centrifugadora que va pertorbar els seus sentits. Ni un partit van guanyar en la terrorífica nit de sempre que alguns van descobrir ahir a la nit.

Del 0-3 al 3-0

Fins i tot Hansi Flick va descobrir com de diferent és jugar a l’adinerat barri londinenc. Hi havia anat una vegada amb el Bayern de Múnic el 2020, poc abans de la pandèmia, i va guanyar per 0-3. El resultat es va invertir amb el Barça. Era el primer partit de la seva carrera com a entrenador en la Champions (36 partits, 18 de repartits per igual) en els quals el seu equip no marcava un gol. Va encaixar-ne tres, a més de tres d’anul·lats.

"Ha sigut dur, molt dur", va confessar Joan Garcia sobre la gespa. El porter va comprovar des de la porteria la intensitat dels jugadors anglesos. En els primers 27 minuts el Chelsea va marcar tres gols, els dos primers anul·lats, el tercer concedit perquè els tacs de Lewandowski van habilitar Cucurella en un córner estratègic des de l’altra cantonada que defensava el lateral català. Abans del descans, Ronald Araujo havia sigut expulsat per dues grogues que certificaven la torbació del capità: primer va empènyer a l’àrbitre, marejat com si hagués baixat del tren de la bruixa; després, encara commocionat, va atacar Cucurella. L’àrbitre ni va parpellejar. Araujo va callar davant el seu enorme disbarat.

Notícies relacionades

Araujo i el Barça se separen

Ni Araujo ni De Jong

Minúscula va ser la nit de Lamine Yamal. Allà on a Messi li van pegar del turmell al cap –Marc Cucurella és més educat que Asier del Horno, que John Terry, que Ricardo Carvalho–, l’anomenat successor va passar desapercebut, engolit pel defensa català, que en va tenir prou amb l’astúcia i la concentració per anul·lar el seu company de la selecció. Sense necessitat de donar-li una puntada de peu.

Lamine Yamal va marxar substituït. Enfadat. Devorat. A l’altre costat, Estevao, va aprofitar la nit davant l’amable Balde i el no menys respectuós Cubarsí per marcar un golàs que havia firmat ell.