Chelsea-Barça, batalles i èpica per recordar

La puntada de peu de Ronaldinho

2004-05. Vuitens (2-1 a l’anada, 4-2 a la tornada). Va passar el Chelsea.

Aquell Chelsea de Mourinho corria com un llamp. Es va posar 3-0 anant a la carrera. Ronaldinho, de penal, va escurçar distàncies. I després va venir la puntada de peu màgica del brasiler, precedida d’uns moviments de maluc més propis d’un carnaval que del futbol. "Stunning quality, stunning goal", es va meravellar el narrador de la televisió anglesa. Li va semblar impressionant, com a tot el món. Aquell gol classificava el Barça a quarts. Però faltava el gol de John Terry. El VAR, si hagués existit llavors, hauria treballat de valent per revisar una possible agafada a Víctor Valdés a l’àrea petita.

L’expulsió de Del Horno

2005-06. Vuitens (1-2 a l’anada, 1-1 a la tornada). Va passar el Barça

A l’anada, un Leo Messi grenyut i que jugava encara amb el 30 va desesperar Del Horno, que va acabar expulsat. El lateral biscaí, que després es va fer pilotari, recordaria després: "Vaig mirar de frenar-lo amb la meva experiència i recursos". Recursos d’un brut. Mourinho va apel·lar com a excusa als suposats dots d’interpretació apresos per Messi a Catalunya. "Teatre del bo", va dir en una frase que va fer fortuna. "Ves al teatre, Mourinho ves al teatre", li va cantar a la tornada el Camp Nou.

L’‘Iniestazo’

2008-09. Semifinals (0-0 a l’anada, 1-1 a la tornada). Va passar el Barça.

"Va ser una cosa indescriptible sentimentalment. Va significar molt i van venir moltes coses després. Per a un futbolista, entrar a la vida de les persones no té preu". Iniesta ha explicat mil vegades el gol del 6 de maig del 2009. El de Fuentealbilla tenia cabells llavors. I va tenir una fe que a saber d’on va treure per superar l’expulsió d’Abidal, un golàs d’Essien i la sequera creativa de l’equip. A Stamford Bridge encara fan rituals de vudú contra Ovrebo, el col·legiat noruec a qui van reclamar dos, tres i fins a quatre penals (cada any són més).

L’adeu de Guardiola

2011-2012. Semifinals (anada, 1-0; tornada, 2-2). Va passar el Chelsea.

El Barça es va bolcar per obtenir els dos gols d’avantatge que necessitava al Camp Nou. En el minut 37 va ser expulsat John Terry. Amb 2-1, Messi va fallar un penal. I amb el temps agonitzant, Fernando Torres es va escapar sol, va driblar Valdés i va col·locar el 2-2. Desolació general. ¿És la seva nit més trista?, li van preguntar a Guardiola. "No, bé no ho sé. Ni sé com em sento. Hem estat molt a prop. No sé si l’any que ve el Barcelona jugarà la Champions amb mi. Ho decidiré en els pròxims dies". Va decidir que "no" dies després. Any sabàtic a Nova York. I aquell Chelsea de Di Matteo hi va tenir molt a veure.

Doble sotana de Messi a Courtois

Notícies relacionades

Un gran Girona empata contra el Betis en la festa d’Isco

L’Elx retrata la vulgaritat del Reial Madrid de Xabi Alonso

2017-18. Vuitens (1-1 a l’anada i 3-0 a la tornada). Va passar el Barça.

És l’últim aparellament entre el Barça i el Chelsea i es recordarà perquè Messi va anotar el seu gol número 100 a la Champions. En va marcar un a l’anada i dos a la tornada. En els dos del Camp Nou va colar la pilota entre les cames de Courtois, llavors a Londres. "No esperava que xutés i vaig trigar massa a creuar les cames". Va dir el belga sobre el primer gol. Valia per al segon. La de coses increïbles que vam veure de l’argentí.