"És modern i mediterrani"

"El disseny és intel·ligent i estèticament trencador. Últimament, s’havien posat de moda els edificis pantalla coberts de leds. L’Spotify Camp Nou, en canvi, té una façana desdibuixada i oberta amb els balcons a l’exterior que li donen una personalitat més dinàmica. Els balcons miren a la ciutat i el converteixen en un edifici modern i mediterrani que fa que mantingui l’essència del projecte original", diu l’arquitecte Josep Bohigas, que també va presentar al concurs de la remodelació el projecte Aecom + B720 Arquitectes. "Va guanyar, sens dubte, el millor projecte", apunta. Segons la seva opinió, l’obertura de la façana i l’absència d’un recinte tancat al voltant de l’estadi eliminen l’hermetisme que sí que hi ha en altres infraestructures.

Una "experiència mòbil"

"El fet que no estigui enclaustrat en un recinte tancat, i la projecció d’una façana amb espais exposats, permet veure a través de l’estadi, cosa que crea una experiència mòbil. Aquests balcons confereixen al nou camp una obertura i un dinamisme que fan que l’espectacle es pugui veure tant cap a dins com cap a fora. A més, s’afavoreix la permeabilitat amb la ciutat i el diàleg de l’estadi amb el veïnat", afegeix l’arquitecte, que valora molt positivament que el projecte hagi pogut sobreviure als "múltiples entrebancs en la gestió i a la dimissió de Joan Pascual, que va portar a una gimcana molt criticable per al desenvolupament [l’estudi Joan Pascual-Ramon Ausió Arquitectes es va retirar després de guanyar el 2016 el concurs juntament amb la japonesa Nikken Sekkei]".

Un dels punts que ha valorat més bé la majoria d’arquitectes del nou Spotify Camp Nou és el caràcter respectuós amb la conceptualització original de l’estadi. "El projecte recull l’essència del cos de dues graderies i incorpora completament la nova tercera graderia sota una sola coberta amb l’extensió dels pòrtics de l’estructura radial. Així suporta i amplia les zones de circulació com a espais intermedis oberts cap a l’exterior i aprofita les característiques del nostre clima mediterrani", assenyala Manel Parés, arquitecte i escriptor del llibre El Camp Nou. 50 anys de batec blaugrana, juntament amb Xavier Pujadas i Carles Santacana. "El projecte que es va plantejar respecta l’esperit de l’original, i això és un encert", afirma.

Les catedrals del segle XXI

Notícies relacionades

Els veïns valoren les millores de mobilitat que deixa el Barça a Montjuïc

Llums i ombres del Bernabéu

"És una remodelació que aparentment no innova gaire constructivament, perquè respecta la idea de Francesc Mitjans de 1954, però es diu que serà l’estadi més complet del món amb sistemes tecnològics i de comunicació. Avui dia, els estadis són com les noves catedrals del segle XXI. Són espais que van més enllà del camp mateix i fomenten una còmoda transició entre l’espai públic de la ciutat i el limítrof amb l’estadi", afegeix l’arquitecte.

"La permeabilitat de la façana ha de permetre que, a través dels vomitoris d’accés a les grades, la ventilació interior sobre el terreny de joc sigui més gran i faciliti la bona conservació de la gespa. Amb la nova coberta i la tercera graderia completa, l’acústica intimidatòria millorarà", apunta. L’única objecció que fa a aquesta obra és la improvisació a què s’ha vist obligada a sotmetre’s. "El projecte d’execució s’ha definit a mesura que avançava l’obra, com va passar l’any 1957", indica.