El Camp Nou recupera el futbol amb molta feina encara per fer

ELS PRECEDENTS.

Josep Lluís Núñez, que va reformar l’Estadi per al Mundial 82 i el 1994 va enfonsar el camp uns metres, va impulsar el projecte Barça 2000, però va col·lidir amb les associacions veïnals, que van arribar a manifestar-se en contra. Tampoc va tirar endavant la proposta de Norman Foster del 2007 amb Joan Laporta, que pretenia finançar el nou Camp Nou amb la venda dels terrenys del Miniestadi. Sandro Rosell va entrar en el club i va ficar el pla al clot, i va covar la idea de l’Espai Barça. Josep Maria Bartomeu va avançar en el projecte: va portar a terme un concurs internacional que va guanyar el perfil oriental de Nikken Sekkei el 2016. Després d’una frenada per l’arribada d’Ada Colau, el 2018 va assolir l’acord amb els veïns i el govern municipal per a la reordenació urbanística de l’entorn. La CUP va aconseguir retardar encara més el projecte. Malgrat les dificultats polítiques, va segellar el finançament amb Goldman Sachs. Després de la pandèmia, que ho va paralitzar tot, i acorralat per una moció de censura, Bartomeu va dimitir. De l’Espai Barça va deixar fet l’estadi Johan Cruyff, inaugurat el 2019, i la demolició del Mini. La reforma integral del Camp Nou quedava per al seu successor.

LA LLUM VERDA.

El 2021 va entrar Joan Laporta després de guanyar amb claredat les eleccions presidencials. Va modificar les condicions per a la constructora de l’Estadi. Va aparèixer en escena la turca Limak, sense cap experiència en estadis. Va desaparèixer del paisatge Nikken Sekkei. El president va reconnectar amb Goldman Sachs i el pla de finançament anterior, que el va fer seu. Però sobretot va optar per canviar parts del disseny de l’estadi, com col·locar un segon anell de llotges vip per garantir més ingressos. O canviar la pantalla 360 graus per tres grans pantalles verticals. O fer caure la tercera graderia i construir-ne una de nova. La modificació va retardar dos anys l’inici de les obres, fins al 2023. Llavors els tipus d’interès es van situar pels núvols, del 5% al 7%, per culpa de la guerra d’Ucraïna. Va tirar endavant igualment, en un acte entre la valentia i la temeritat, segons el prisma de cadascú.

¿QUÈ S’HA FET?

Limak ha treballat sobre l’estructura original del 1957 de Francesc Mitjans, reforçant i adequant la primera i la segona graderia. "Hem volgut posar en relleu l’obra de Mitjans", va remarcar Elena Fort, la portaveu de l’Espai Barça. La constructora ha obtingut la llicència de primera ocupació 1A i 1B per a les zones de tribuna, gol sud i lateral. El retorn es produirà amb 45.000 espectadors. Serà un any més tard del que s’havia anunciat i amb menys capacitat de la prevista després de dues temporades i mitja d’exili a Montjuïc. Amb el primer pla de Nikken Sekkei, l’equip hauria pogut jugar al Camp Nou durant les obres, segons les estimacions inicials. Els portaveus del club s’han mostrat molt satisfets amb el treball de la constructora.

¿QUÈ FALTA A L’ESTADI?

El més immediat és mirar d’aconseguir la llicència 1C, la corresponent al gol nord. D’aquesta manera hi entrarien 62.000 espectadors. Fort ha pronosticat que això passarà a principis del 2026. Un any en què les obres es dedicaran a construir la tercera graderia, ja bastant avançada, i les llotges vip als seus dos anells, a part d’adequar els accessos. A les entranyes de l’estadi s’acabarà un ampli bulevard de 360 graus. La segona i la tercera graderia, aixecada de zero, quedaran enllaçades per escales i rampes. La plena capacitat de 105.000 espectadors està prevista per a inicis de la temporada 26-27, amb la tercera graderia conclosa. Per a la part crucial i més delicada de l’obra, la col·locació de la coberta, es requereixen un mínim de quatre mesos de treballs. És molt possible que aquesta part es dugui a terme del maig al desembre del 2027, potser inicis del 2028. El Barça ha optat per un disseny similar al Metropolitano de l’Atlètic de Madrid i mantindrà un espai obert sobre la gespa. El sostre del Camp Nou funcionarà com una roda de bicicleta posada en horitzontal: els radis seran cables tensats de gran gruix que sostindran tota l’estructura.

¿QUÈ FALTA DE L’ESPAI BARÇA?

Quan s’hagi finalitzat el Camp Nou, la junta directiva abordarà la construcció del Palau Blaugrana. Sota el primer pla de Bartomeu estava planejat un aforament de 10.000 seients. Després es va modificar per a 15.000. La directiva ha confirmat que aspira a aquest mateix aforament. Faltaria l’anomenat Petit Palau, la pista de gel, un hotel, un edifici d’oficines per al club, un altre edifici d’oficines que serien per llogar i un auditori. La botiga oficial, el museu i l’Oficina d’Atenció al Barcelonista aniran a un espai subterrani.

EVOLUCIÓ DE COSTOS.

Quan el 2014 va arrencar el projecte, Josep Maria Bartomeu va fixar el cost en 600 milions, Palau inclòs. Havia de començar el 2017 i acabar-se el 2021. 200 milions procedien del patrocinador de l’estadi, 200 d’un crèdit i 200 de l’explotació comercial. Amb els retards a sobre, l’any 2020 es va dir que la factura pujaria a 815. Ara va pels 1.450 milions. Si el Palau està inclòs és un misteri mai ben aclarit. La previsió d’ingressos al nou estadi és d’uns 335 milions anuals.

Notícies relacionades

Els veïns valoren les millores de mobilitat que deixa el Barça a Montjuïc

Llums i ombres del Bernabéu

GAIREBÉ EL MÉS GRAN DEL MÓN.

Amb 105.000 espectadors, l’estadi blaugrana serà el de més capacitat d’Europa i el segon del món del futbol, per darrere d’un que hi ha a Corea del Nord, de 114.000 persones. El Marroc planeja construir-ne un de més gran a Casablanca, de 115.000 seients.