Ehab Abu Jazar: "Mentre continuem vius, continuarem jugant a futbol"
Va plorar a l’escoltar l’himne de Palestina a San Mamés, ple amb més de 50.000 persones.
Vaig plorar perquè vaig tenir una sensació molt especial. Vaig sentir que després de tants anys difícils de guerra, de genocidi, hem tingut l’oportunitat d’enviar un missatge a tot el món en un estadi mundial i especial. No tinc paraules per descriure el que va passar a Euskadi. Som feliços de ser a Catalunya i estem segurs que aquest dimarts també serà un dia històric per al futbol palestí i català.
La selecció palestina va molt més enllà del futbol.
Tothom juga per competir i aconseguir títols, nosaltres juguem a futbol amb objectius diferents. La gent a Palestina ens demana dues coses: que competim i lluitem en competicions internacionals i que enviem un fort missatge a tot el món, perquè no tenim gaires mitjans per explicar el patiment del nostre poble i el futbol és una gran oportunitat.
Va néixer a Khan Yunis, a la Franja de Gaza. ¿Com recorda la seva infància?
Quan érem petits el nostre somni era visitar els estadis del món, veure partits grans. Jo vaig néixer abans de la primera intifada i era difícil imaginar que podríem tenir esport oficial al país. Jugàvem a l’aire lliure i el futbol era molt amateur, amb partits entre ciutats i pobles. Quan vèiem jugar equips grans a Egipte com l’Al-Ahly o el Zamalek o la selecció d’Egipte sentíem una espècie de buit, ens preguntàvem per què nosaltres no podíem ser com aquesta gent. Gràcies a Déu, amb el pas del temps vam tenir una mica d’esport malgrat la dificultats. Som una selecció oficial i reconeguda i arribarem al que volem en el futur.
¿S’imagina la seva vida sense futbol?
Quan gatejava sobre la terra ja intentava donar puntades de peu a una pilota. Pensar o imaginar una vida sense futbol és impossible.
No hi ha esport a Gaza, sense Lliga des del 2023. ¿Quants jugadors de la Franja juguen en la selecció?
No hi ha estadis, no hi ha esport, no hi ha vida a Gaza, és difícil viure allà. Costa imaginar que la Lliga pugui tornar perquè estem parlant d’una situació de genocidi que no s’ha aturat malgrat l’alto el foc. També a Cisjordània hi ha violacions dels colons, controls i obstacles que dificulten el moviment dels palestins, cosa que fa que un campionat sigui impossible, també la vida. Actualment, a la plantilla hi ha quatre jugadors de la Franja de Gaza. Van poder sortir abans de la guerra, ja que lamentablement és gairebé impossible sortir de la Franja, sota control de l’exèrcit. Abans teníem diversos jugadors del campionat local a la selecció, però ara no hi podem comptar.
Explicava que el telèfon els fa por perquè rebre notificacions a segons quina hora només pot significar males notícies. Ha perdut familiars i amics.
El meu pare va morir el primer dia de la guerra per causes naturals. Si no hi hagués hagut guerra, hauria pogut ser a casa seva en una o dues hores per veure’l i enterrar-lo. A causa de la guerra, no hi vaig poder ser.
La responsabilitat de representar Palestina és molt gran. ¿Ha pensat a deixar-ho?
És impossible deixar-ho. Mentre continuem vius, continuarem jugant a futbol i resistint.
Notícies relacionades¿És optimista respecte al futur del poble palestí i de la reconstrucció de Gaza?
Tots som optimistes i creiem que l’Estat de Palestina és inevitable i que hi viurem. Pot semblar difícil, però estem segurs que ho farem.
- Mobilitat Barcelona donarà ajudes de 600 euros per comprar motos elèctriques si es desballesten les de combustió
- Cas Pujol Els forenses que van examinar Jordi Pujol conclouen que "no està en condicions" de ser jutjat
- En una reunió a Waterloo Puigdemont reordena Junts al Parlament: designa Mònica Sales com a presidenta i Salvador Vergés com a portaveu
- El jutge arxiva la causa de la secretària de Presidència
- Comissió d’investigació del Congrés Mazón s’atrinxera al Congrés assetjat per l’esquerra i evita explicar els seus 37 minuts de desconnexió