Peñarroya paga la decrepitud i Xavi Pascual ja espera

Xavi Pascual, l’últim entrenador a guanyar l’Eurolliga amb el Barça (fa ja 15 anys a París), apunta com a gran aspirant en una operació ja posada en marxa. I que no és senzilla. Ja no només pel caixet del tècnic de Gavà, ara a l’atur després del seu periple a Sant Petersburg, sinó perquè vol un projecte amb cara i ulls i a llarg termini. Una cosa gens fàcil en un club que ha deixat de la mà de Déu la secció de bàsquet.

El Barça, acorralat per uns resultats ja insuportables per a una afició farta, va anunciar ahir l’acomiadament de Peñarroya. Al tècnic se li va permetre a l’estiu continuar tot i que el seu equip no va arribar a cap final la temporada passada (va ser eliminat a quarts a l’ACB, a la Copa del Rei i també a l’Eurolliga), i malgrat la irregularitat mostrada per un grup poc sacrificat i sense identitat.

Peñarroya, amb un paupèrrim percentatge de triomfs a l’ACB (55,8%), ha pagat no obstant la deficient gestió portada a terme pel general manager de la secció, Juan Carlos Navarro, assistit pel director esportiu, Mario Bruno Fernández, i sota la capa directiva de Josep Cubells, que va ser esbroncat per la grada del Palau en l’última caiguda contra el Reial Madrid.

Les penúries econòmiques de la secció més deficitària del club (20,6 milions d’euros en pèrdues en l’exercici 2024-25) s’han vist augmentades aquest curs després de pressupostar la directiva 2,5 milions menys en despeses esportives (de 29,8 milions a 27,3). Amb tot, Peñarroya no va tenir cap inconvenient a no fer cas a un dels fitxatges d’aquesta temporada, l’aler pivot nord-americà Miles Norris, que ni tan sols ha debutat a l’ACB i que serà tallat en les pròximes hores, o deixar al fons de la banqueta el gegant Youssoupha Fall, de qui el club s’havia acomiadat l’estiu per tornar a reclutar-lo tot i el seu deficient rendiment el curs passat. La direcció esportiva, pel que sembla, no va trobar ningú millor ni que s’ajustés als paràmetres econòmics del club.

La derrota a Fontajau va ser la gota que va fer vessar el got. Es va produir davant la mirada de Cubells, Navarro i Bruno Fernández, a més dels assessors Jordi Trias i Audie Norris. I ja als passadissos del pavelló gironí es va arribar a la conclusió que no hi hauria cap més sortida que acomiadar Peñarroya. Per molt que el tècnic, ja a la sala de premsa i després de reunir-se amb els jugadors al vestidor, assegurés que encara se sentia "fort" per reconduir la situació. Si bé que Nico Laprovittola, mentrestant, confessava que "entendria" un relleu a la banqueta.

Responsabilitats

Peñarroya, abans de veure oficialitzat el seu acomiadament, va voler deixar ben clar que les responsabilitats, en un club com el Barça, han de ser compartides.

El Barça, així, segueix vagabundejant des que va decidir no assumir el cost de la renovació de Sarunas Jasikevicius l’estiu del 2023. Des d’aleshores, el no-res. Roger Grimau, amb molt patiment, va aguantar una temporada abans de ser acomiadat sense celebrar cap títol. I Peñarroya, malgrat resistir un curs, amb prou feines ha aguantat 15 partits aquesta temporada, n’ha perdut vuit, més de la meitat. En el seu últim partit a la banqueta blaugrana va veure com Willy Hernangómez, el jugador més ben pagat de la plantilla, maquillava el seu trist rendiment amb 18 punts, o com el veterà Will Clyburn tornava a jugar a la carta (no va encistellar a Fontajau).

Notícies relacionades

I la guanyadora del GP de Portugal és...¡Alice!

L’NBA perd Wilkens, el seu entrenador més llegendari

A l’espera que Joan Laporta, Josep Cubells i Juan Carlos Navarro decideixin si val la pena invertir de veritat en la secció i oferir un projecte amb garanties a Xavi Pascual, qui haurà d’assumir les regnes de l’equip, tot i que de manera interina, serà Òscar Orellana, un dels assistents de Peñarroya.

De moment, el Barça té tres partits aquesta setmana: dimecres, a Múnic contra el Bayern; divendres, contra el Bolonya al Palau; i ja diumenge, una altra vegada a casa, contra el Baskonia en la tornada a l’ACB). El Barça desvaria amb una secció que ha deixat molt enrere la seva esplendor. Xavi Pascual ho sap, però apunta com a única solució.