A mi no m’enganya

Va ser la crònica d’una mort anunciada i es va produir tal com es preveia i, en part, tal com, grollerament, nosaltres mateixos vam facilitar. Molts érem els que vèiem clar que des dels òrgans de poder pròxims a ‘Su Florentineza’ no es permetria que les humiliacions blaugranes continuessin i, no tan sols es va complir la sospita, sinó que nosaltres vam instal·lar la catifa vermella: poc joc i molta ximpleria. El partit ja venia precedit d’un conjunt de bestieses que no feien presagiar res de bo. Sí, em refereixo a les notícies de Lamine Yamal que arribaven des d’un circ futboler que reconec entretingut, la Kings League, però que dista, i molt, de la transcendència que té per als seus clubs i aficions, un enfrontament entre Madrid i Barça, l’equip espanyol més premiat i l’equip català més venerat i admirat.

Notícies relacionades

Cas Negreira: Laporta rebutja davant la jutge que el Barça pagués als àrbitres perquè era un «exemple al món»

Els consells del Rashford solidari

Va ser una cagada majúscula, i ni les enganxades amb youtubers, ni les aparicions en pavellons opacs envoltat de palmers i noies de corbes exagerades, ni els llançaments de penals de president tenien cap sentit poques hores abans d’un xoc tan crucial, i més si ho acompanyes de declaracions sense mala intenció però del tot absurdes, si saps perfectament que camines rígid i no pots garantir que lligaràs a tort i a dret al cap de tres dies, evitant així que se’t quedi cara de beneit i alimentis la ira de tothom que no et suporta ni a tu ni al que representes...

¡Que algú posi seny, per l’amor de Déu! Potser el futbol és un espectacle, però evitem que el xou sigui llançar-nos nosaltres mateixos a les goles de les feres. Perquè... ¿Saben? Res és per casualitat. L’hostilitat en un clàssic que vam viure diumenge no es veia des del cretí de Mourinho, un Mourinho que tenia com a executor més ocult i pervers, un centurió somrient que tirava la pedra i amagava la mà de forma pèrfida. D’altres més innocentotes, com Pepe o Ramos, quedaven assenyalats; ell s’amagava. I aquest somriure vil es va veure de nou en una banqueta desitjant sang. El centurió de cara angelical havia tornat convertit en general.