Lamine Yamal, el nou 10: «Jo treballo per al Barça, jugo per al Barça, però quan surto de la ciutat esportiva gaudeixo de la meva vida i ja està»

Lamine Yamal pujava les escales de les oficines del Camp Nou de la mà de la seva àvia paterna, Fátima. No podia faltar. Es trobava davant d’un dels moments de la seva vida, i ella havia de ser al seu costat. L’icona del Barça, el nou número 10 ja estampat a la samarreta blaugrana per a glòria del negoci mercadotècnic, va escenificar la seva renovació amb el Barcelona fins al 30 de juny de 2031. Ho va fer acompanyat del seu cercle més pròxim. És a dir, els seus pares (Mounir Nasraoui i Sheila Ebana), àvia, germans, cosins i amics que el segueixen allà on va. També va aparèixer Jorge Mendes, l’agent que ha negociat el multimilionari contracte de l’adolescent d’or.

Va explicar Lamine per què quan va estampar la seva firma al seu nou contracte el 27 de maig, no va voler que es fotografiés l’escena. «Aquest acte es va retardar per ella [la seva àvia Fátima], perquè era al Marroc. Sense ella no ho podia fer. Vull donar-li les gràcies per tot el que ha fet per mi. I agrair-l’hi a poc a poc, tot i que no ho puc aconseguir mai», va declarar el futbolista blaugrana, ja desposseït de la seva americana i després d’haver-se canviat el penjoll, aquesta vegada ja amb el número 10.

A la velocitat de la llum, Lamine Yamal s’ha convertit en una superestrella que traspassa els marcs d’influència del FC Barcelona. Amb els 18 anys acabats de complir, la seva imatge s’ha globalitzat i ja es projecta en espais que superen els contorns de l’esport. És un futbolista que ha captivat el món futbolístic, fins al punt de ser elevat a aspirant a la Pilota d’Or, i ha enganxat nous públics, convertint-se en un referent generacional. La seva personalitat oberta i desacomplexada propulsa, a més, el seu magnetisme comercial. Les samarretes amb el seu nom a sobre del 10 poblen la botiga oficial del Barça del Camp Nou.

Lamine Yamal ha passat en poc temps de viure a La Masia a independitzar-se en un pis de Sant Just, i de ser un acompanyant en l’atac a erigir-se en el focus principal de la creativitat ofensiva. L’ambició que transmet és màxima, per això el primer dia de tornada als entrenaments digués que vol guanyar els dos títols que li falten, la Champions amb el Barça i el Mundial amb la selecció, i que els vol ja. El missatge ho va repetir aquest dimecres.

El somni infantil

«El que significa aquesta renovació és que continuaré jugant, disfrutant i guanyant amb el club de la meva vida. No tinc cap pressió. Els meus amics i la meva família són feliços. Ara toca disfrutar, tot i que amb un número diferent», va dir als periodistes a la Botiga del Barça amb aquest atreviment tan singular.

I aquesta mentalitat mancada de por l’ha portat a aparcar el 19 i assumir el pes del 10 a la samarreta blaugrana. El 10 que va sepultar Ansu Fati (més les lesions que el nombre per si mateix) va ser glorificat per Leo Messi com mai ningú en la història del FC Barcelona. Abans li van donar brillantor mites com Maradona, Romário i Ronaldinho.

Ara és el torn de Lamine Yamal. Sense comparacions. «Messi ha fet el seu camí, jo faré el mio, el 10 ve d’Ansu, i el que vull és posar feliços tots els culers», va dir. I va recordar que és una fantasia de la seva infància. «De petit, el meu primer somni era debutar amb el Barça i òbviament portar el número 10, tot el nen nascut a Barcelona somia amb això».

Amb el contracte firmat el 27 de maig i escenificat aquest dimecres amb tota la família, Lamine Yamal ha resolt de per vida la seva situació econòmica. Passa de guanyar gairebé dos milions d’euros a gairebé 20 d’anuals, amb incentius pel mig. La proliferació de somriures estaven més que justificades.

I per les seves paraules es pot interpretar que no vol fer cas del soroll exterior generat per l’extravagant festa d’aniversari. A les crítiques per la contractació de persones amb nanisme, a les quals s’ha unit fins a una ministra, ell ha respost difonent més imatges del dia en qüestió a les xarxes socials. Lluny d’amagar-se, com potser actuarien unes generacions enrere, Lamine Yamal exhibeix la seva felicitat posant com un gàngster, temàtica de la festa.

Tot i així, tenia preparada la resposta per si emergia en la trobada amb periodistes esportius. «¿Puc respondre a aquesta en castellà?», va començar preguntant al nou director de comunicació del club. «Al final –va deixar anar secament–, jo treballo per al Barça, jugo per al Barça. Però quan surto de la ciutat esportiva gaudeixo i ja està».

Notícies relacionades

Oriol Cardona i Ana Alonso coronen els millors Jocs Olímpics d’Hivern per a Espanya amb un bronze

Laprovittola i Punter fan caure la muralla del Múrcia

Abans ja havia deixat entreveure la seva posició respecte a les opinions alienes, sovint ja desmesurades. «La veritat és que tant la crítica com l’elogi, si no són de la meva família, amics o de gent molt pròxima, em són indiferents. L’únic que m’importa és disfrutar. Ara estic ja centrat en el futbol», va dir, abans d’admetre, divertit, que el tècnic, Hansi Flick, ja li havia advertit que aquest dijous tocava doble sessió d’entrenament.

Si alguna cosa tranquil·litza als passadissos de l’entitat blaugrana és que, al camp i als vestidors, el comportament de Lamine Yamal resulta, de moment, impecable