Lamine vol jugar com Messi i viure com Neymar

Crec que va ser el meu amic Ramon Besa qui, en un dels seus magnífics articles, va deixar anar una sentència: Lamine Yamal pretén jugar com Leo Messi i viure com Neymar Jr.

De veritat, em va semblar una manera molt intel·ligent de contemplar no només el que està passant amb el nou nen d’or de la Masia, del Barça, del barcelonisme i fins i tot del laportisme (recordin que el president es delia per haver sigut convidat a la festassa de majoria d’edat del noi i se’n va quedar amb les ganes), a més d’una manera de retratar, això, un perill imminent que sobrevola l’entorn. Sobretot, preocupa seriosament, no al president, sens dubte, ni tan sols a Jorge Mendes, per descomptat, que ja pensa en la pròxima renovació del nen, sinó a Hansi Flick.

Mirin, que el primer toc d’atenció en any i mig del tècnic alemany a la banqueta blaugrana (no m’atreveixo a dir a la banqueta del Camp Nou, perquè encara no hi ha estadi i esperin) fos per criticar i denunciar els egos del vestidor diu molt de la preocupació del mister. I que el segon toc d’atenció hagi sigut per al nen, per a l’ídol, per a la pròxima Pilota d’Or, diu moltíssim més.

Diuen que Flick està realment espantat del que està veient, del poc que es fa perquè no passi tot el que passa i, sobretot, que molta gent allà dins, la poca gent assenyada que hi ha, tem que el noi pugui perdre’s com es va perdre Neymar i això de ser el nou Leo passi, ràpidament, a millor vida.

Jo sospito que Lamine Yamal no està lesionat. O no ho està prou per no anar amb la selecció. Però el Barça i, potser, fins i tot Flick, que manté una enganxada absurda amb el seleccionador Luis de la Fuente (perdó, quin sentit té la proposta de l’alemany quan Barça i Espanya comparteixen el mateix fisio de Lamine), prefereix quedar-se amb el jugador, que descansi, que es recuperi i que s’oblidi del somni d’Espanya, malgrat que el Mundial està a tocar.

Flick i el Barça han guanyat tots els partits sense Lamine i pensen, tots, que poden jugar a Sevilla i on sigui, mentre no torni a ser el PSG, sense la seva estrella, i a tornar a guanyar. Ens el quedem, diem que continua amb dolor al pubis, la lesió més sospitosa que existeix en un futbolista, i que s’apanyi Espanya com ens apanyem nosaltres.

Fa massa temps i massa aviat que el món culer sospita que aquest noi es pot perdre, i no per la festa d’aniversari. Aquest seguici de més d’una dotzena d’amics de Rocafonda que va acompanyar el jove a la gala de la Pilota d’Or de París va tornar a situar en alerta roja els semàfors de precaució.

És més que possible, bé, és real, és veritat, que el fet que Lamine sigui Adidas (com Messi) en les botes i en la selecció espanyola (tot Espanya està plena d’anuncis i de pòsters de Lamine amb la samarreta espanyola, d’Adidas) i sent del Barça, no li quedi cap més remei que lluir Nike, tampoc contribueix a aclarir dubtes.

Notícies relacionades

DANIEL SOLSONA: "És clar que hauria jugat al Barça, tot i que jo sempre seré de l’Espanyol"

Bagnaia no pot més

El problema és que futbolísticament Lamine Yamal és un autèntic prodigi i, per tant, algú en el si del Barça (difícil, atès el personal que habita els despatxos) hauria d’intervenir al detectar que el president lamenta no divertir-se com el xaval, l’entrenador li diu que ha de treballar més i millor, i al seu representant ja li sembla bé, molt bé, tot aquest soroll. Ja que es tradueix en centenars de milers d’euros de comissions i benefici.

Em temo que a l’actual Barça, on tot, des dels comptes que es presentaran en la pròxima assemblea fins a la mentidera tornada (tela marinera) a l’Spotify Camp Nou, està agafat amb pinces, aquest assumpte li ve gran. Ningú, absolutament ningú, a can Barça, ha dit a Lamine Yamal, encara que sigui el líder dels moderns del món mundial, que si vol ser Leo Messi (o assemblar-se-li una mica, no gaire, una mica) ha de respectar els 10 manaments de la llei de la Pulga.