Luis Enrique ho torna a fer

Encantat de veure’ls, culer com és, efusiu, va xerrar animadament amb els seus vells pupils quan va ser seleccionador espanyol. Després s’hi va sumar Dani Olmo. Una hora i quart després, quan el PSG va fer una puntada de peu a seguir com les del rugbi a la banda de Gerard Martín, tal com el consideraven la baula feble del Barça, s’havien acabat les rialles i les felicitacions.

Abraçades de cortesia i prou. El PSG va tornar a burxar en la ferida del Barça. Era l’últim equip de la Champions que havia batut els blaugrana i va festejar un altre triomf, menys dolorós i menys decisiu que el de l’abril del 2024 quan l’1-4 va sentenciar Xavi Hernández. Aquella superioritat futbolística no s’ha repetit. La diferència va ser mínima i es va consumar en l’últim minut.

De Jong, dolgut

"Ells han estat millor a la segona meitat", reconeixia Frenkie de Jong, "decebut" només pel resultat. "Queda molta Champions i tot i que fa mal la derrota, no és determinant", va precisar d’un contratemps que té esmena amb sis jornades per davant. "La seva victòria va ser merescuda", va corroborar Gerard Martín, "al final, ens han passat per sobre". I, a més, sense cap dels seus davanters titulars al camp. Dembélé, Doué i Kvaratskhelia estan lesionats.

La tensió corria per la grada, on se sentien càntics sobre "aquest portuguès". No hi havia picabaralles a la gespa, potser a la llotja, però les rialles de Joan Laporta amb el malvat Nasser al-Khelaïfi, el president del PSG, i Aleksander Ceferin, el pèrfid president de la UEFA, ho desmentien. No ha tingut temps la canalla de cultivar animadversions. L’onze del Barça tenia una mitjana d’edat de 24,8 anys, i la del PSG baixava als 22,7 anys, amb Fabián Ruiz (29) convertit en el veterà del grup.

Repensar el Camp Nou

Notícies relacionades

Raphinha perfora l’Alabès

Espanya resisteix el setge alemany i se la jugarà a la tornada a Madrid

"Aquest portuguès" no vexava Nuno Mendes, el marcador de Lamine Yamal, que no li va donar ni una puntada de peu perquè no va arribar mai a temps, ja que arribava sempre centèsimes més tard (ell sí que en va rebre de De Jong, que li va trepitjar el taló). Ni l’exquisit Vitinha, versió francesa de Pedri. El destinatari era l’inspirador de la tonada: Luis Figo, la reaparició del qual a la llotja blaugrana va córrer de boca en boca.

Hi va haver 50.207 veus. Un altre ple a Montjuïc, el segon consecutiu després del de la Reial Societat, cosa que obliga la directiva a repensar les seves presses per tornar al Camp Nou tenint en compte que només podrà posar 27.000 espectadors en la primera fase no se sap quan.