Nicolás Laprovittola: "Em veig millor jugador que abans, però ho he de demostrar"

¿Com se sent?

Content de tornar a jugar, de tornar a ser amb l’equip. No és que em deixés de sentir jugador, però sento que torno a ser-ne part. I cansat després de cada sessió. Em sento molt millor del que esperava, o del que pensava el dia després de la lesió, per posar un dia. Avui puc dir que ha valgut la pena cada entrenament i cada dia de treball.

¿Per?

Vaig començar a treballar amb aquesta mentalitat de creure’s un el millor. Si no m’ho prenia d’aquesta manera, no em sentiria, com et deia, millor del que jo esperava. Jo em veig molt bé, millor jugador, però caldrà demostrar-ho. Veig les coses d’una altra manera, intento disfrutar cada moment. No és que no disfrutés abans, però aquest és un any molt important per a mi i la meva carrera.

¿Ho diu perquè és l’últim any de contracte o perquè ha de demostrar que continua sent el mateix?

Per les dues coses. Que acabi el meu contracte és important per a mi i la meva família. Sé que soc en un lloc on m’estimen, on em cuiden. I també perquè em veig amb el nivell per jugar a l’Eurolliga, per competir. No em sento menys que ningú.

¿Encara s’escolta el genoll? ¿N’està pendent?

A l’hora de jugar, no, no hi ha por. Quan jugo no estic pensant en el genoll; és més, m’animo a fer més coses.

¿Recorda el dia de la lesió? ¿Què va sentir: dolor, por, preocupació, pena, frustració...?

Sí, sí, del que vaig fer el dia abans, de la nit... Em vaig sentir una mica perdut. No entenia per què em passava. Hi ha moltes coses que ens envolten, no només a la pista, i un les ha d’anar assimilant.

Va descobrir l’altra vida de l’esportista, la de la persona civil.

La vaig disfrutar moltíssim i hi vaig agafar el gust. Fer coses els caps de setmana, que és quan estem ocupats, jugant i viatjant. És superbonic perquè no vivim gaire aquest tipus de vida. Ara no tinc ganes de tenir aquesta vida. Ja arribarà.

¿Vostè sap quin rol té en aquest equip de Peñarroya?

L’any passat tenia un rol bastant important. Espero tenir el mateix, espero que no sigui menys. Però he de demostrar que estic per tenir aquest rol. Hi ha una altra vegada cinc jugadors nous que s’han d’assimilar, posar en dinàmica. Jo soc un d’ells també.

¿Sentia ansietat per jugar?

No, no, no. Va ser un dia molt tranquil. Sí, com si no m’hagués oblidat el que era un dia prepartit o tota la prèvia al partit d’entrar en calor, de preparació. Sí que vaig posar una mica més d’èmfasi en el genoll, però em sentia molt tranquil.

¿Quines perspectives té l’equip aquesta temporada?

Estic content amb la gent que hem portat, amb la gent que hem recuperat, que Joan segueixi. No és fàcil el primer any en un club com el Barça i aquest segon any se sentirà amb més confiança, reforçat i podrà espavilar-se d’una altra manera. Tenim amb què competir tant a l’Eurolliga com a l’ACB. Crec que tenim gent més seriosa, que sabrà jugar els caps de setmana, per no tenir més ensurts dels que teníem l’any passat.

¿Ha de ser un equip més humil el Barça?

¿Per què?

Per lluitar per l’ACB, perquè acaba de dir que hi ha gent seriosa, perquè no és un club top.

No sé si la paraula és humilitat, però crec que hem de ser seriosos. Som millors que la majoria dels equips d’Europa. El que cal fer és demostrar-ho.

De vegades ser millor o pitjor es mesura pel pressupost.

També. No podem estar els 40 minuts jugant al 100%, però has d’aprofitar els moments. Tenim gent que és conscient del lloc on és, que el Barça t’exigirà al màxim.

¿A la Lliga hi ha molta més competència que fa cinc anys?

És una lliga perillosa per als equips que juguen l’Eurolliga. Viatgem a Sofia, després a Atenes i el cap de setmana juguem amb el València, que és d’Eurolliga.

¿Com és la seva relació amb Facundo Campazzo, dos argentins al capdavant dels dos grans?

Bona, d’amistat. Va ser de molta rivalitat quan érem joves i competíem a l’Argentina, amb el Peñarol i el Lanús. Vam ser companys a la selecció i ens vam fer amics.

Al Barça ha guanyat una Lliga i una Copa. És poc.

Sí, sí, poc. Vam estar a dues final four, dues temporades en què vam dominar a Europa. Ens va faltar coronar-nos. Jo vaig sentir que teníem el millor equip d’Europa.

¿I ara ho sent això?

No, no. No sento en la prèvia que siguem el millor equip. Sí que sento que podem competir, que podem arribar a la final four i que podem guanyar-la. Però hem de treballar per aconseguir-ho. Jo sentia que dominàvem. Tant de bo pugui dir-ho al final d’aquest any.

El club parla d’arribar a les finals, no de títols, com si s’abaixés el llistó de les ambicions.

Arribar a les finals et dona l’oportunitat. Es tracta d’anar construint la casa per arribar a les finals. En el fons, el Barça t’exigeix títols, i aquests dos últims anys no han sigut bons.

¿L’any passat va patir molt assegut a la pista?

Sí, vaig patir veient l’equip. No m’agradava com jugava.

Notícies relacionades

El renéixer de l’‘equip del poble’

Xabi arriba a Almati qüestionat per part del vestidor

La Lliga Catalana ja es va perdre contra el Joventut.

Era pretemporada. La nostra rotació no va ser una rotació normal de partit. Mirat d’una altra manera: vam guanyar la Lliga Catalana en els últims dos anys i després no vam guanyar res.