"Ja estic en pau amb mi mateix"

"Quan he travessat la meta, el meu primer pensament ha sigut: ‘Ja estic en pau amb mi mateix’. La segona reflexió ha sigut: ‘¡Uf, he guanyat l’altre Marc!’. Perquè ha sigut una duríssima lluita d’un Marc contra un altre Marc durant tots aquests anys. Un Marc volia una cosa i l’altre Marc, una de diferent. I, al final, he seguit l’instint de la meva gent, del meu entorn, de la família, equip i amics, que em van dir allò que més volia sentir: ‘Facis el que facis seguirem al teu costat, sempre’".

"¿Si dedico aquest títol a algú? ¡Uf! Impossible, són tants i tants que no té sentit esmentar-los, o sí, però em descuidaria un munt de noms i prefereixo no iniciar les nominacions. Però sí que diré una cosa: ha sigut molt bonic tancar aquest cercle amb tota la meva gent, precisament, al Japó, on vaig aconseguir per a ells l’últim títol de constructors, on, realment, vaig prendre la decisió de deixar-los. Bé, ells em van ajudar a fer-ho, i mira, entre tots hem tancat el cercle al podi, amb Ducati, amb Honda, a la qual ha portat agafada de la mà el Joan [Mir]. I sí, potser aquesta és una nova prova que el destí estava amb nosaltres".

"Més pressió que mai"

"He de reconèixer que he sentit, per primera vegada a la meva vida, més pressió que mai. En molts moments, he perdut la concentració perquè, quan pensava en tot el que podia aconseguir, se me n’anava el cap on no tocava. Encara més, hi ha hagut un moment, ho explicaré, ¡què coi, som humans!, quan sonava l’himne japonès a la graella, que he mirat el Fermín [Aldeguer] i li he dit: ‘Collons, Fermín, em cago’. Repeteixo, he estat molt més nerviós que el 2013, quan estava a punt de ser el més jove a guanyar el títol".

"Això s’ha acabat com s’ha acabat, però m’agradaria recordar que, quan vaig prendre totes les decisions que vaig prendre [deixar Honda, fitxar per Gresini, córrer amb una moto vella], no va ser per guanyar un altre títol. De cap manera: l’objectiu era demostrar-me a mi mateix, ni tan sols als altres, que encara servia per a això; pretenia continuar disfrutant de la meva passió, les motos, les carreres, però guanyant".

Notícies relacionades

Un Barça sense defensa s’estavella contra el Hapoel

Faustino Oro, el nen prodigi dels escacs

"He sentit que molts diuen que comença un nou regnat de Marc Márquez, i la veritat és que tampoc és la pretensió. L’esport canvia molt, massa. ¿Algú hauria apostat, l’any passat, que l’Àlex seria el meu únic rival a falta de sis grans premis? ¡Ni parlar-ne! ¿Hauries dit, fa tres carreres, que el Pecco aconseguiria el doblet a Motegi? No. Doncs ja ho veus... Tot canvia. Disfrutaré el moment, m’ho passaré bé els últims cinc caps de setmana que queden i, ja ho aviso, no penso fer-me mal, no penso fer-la grossa, no. Ja no és com abans: he de començar a preparar el 2026, en què arrencarem amb les mateixes ganes".

"I deixeu-me que acabi amb un detall: a un esportista també l’ajuda tenir una vida personal estable, i tots sabeu que estic molt enamorat. La meva família és meravellosa i el meu entorn d’amics i el meu equip són fantàstics. Quan ets a terra, qualsevol et pot aixecar; quan ets a sota terra, et fan falten més mans per poder sortir-ne i jo n’he tingut".