Sergio Busquets anuncia la seva retirada als 37 anys

Una carrera en la qual ha modelat una nova concepció de la figura del migcampista defensiu. La d’«un cinc que era un deu», com va encunyar l’argentí Juan Román Riquelme, per quant a les tasques merament preventives, i especialment rellevants en un Barça tan ofensiu, Busquets va afegir una clarividència única per iniciar el joc d’atac amb les seves passades.

Busquets va fer al Barça les funcions que exerceixen dos futbolistes en molts altres equips. El doble pivot va ser un al Camp Nou. N’hi havia prou amb un. Sense que aparentment se li observés una característica excel·lent –no va destacar per la potència del seu xut ni el seu poder rematador ni la seva fortalesa aèria–, se li detectava una visió fora del comú, ja fos per interceptar un avenç del rival com per filtrar una passada entre línies.

I això va descobrir en ell Pep Guardiola perquè li passés i li millorés en l’evolució de la figura del ‘quatre’ quan el va ressituar al camp mentre tots dos forjaven la seva fabulosa trajectòria iniciàtica al Barça B. Una peça clau en l’engranatge de l’equip que exigeix altruisme més que protagonisme.

No és estrany, per tant, que Busquets ascendís al primer equip alhora que el seu entrenador, que es mantingués 15 temporades al primer equip (2008-2023) –el triple que el seu entrenador– i col·laborés en l’etapa més exitosa del Barça, que va sobrepassar el seu entrenador. L’estrany –o potser certifiqui la seva anònima generositat a la gespa– és que Busquets mai va ser un nom esmentat a les festes del futbol, i en el seu historial particular no atresori distincions individuals. Amb prou feines el de millor jugador de la Lliga en el seu debut o el trofeu Bravo al millor jove de l’any (tots dos el 2009) i la seva inclusió en diversos ‘equips ideals’: de l’Eurocopa, de la Lliga i de la Champions.

Notícies relacionades

De Jong surt i mana; Eric Garcia serveix per a tot, fins i tot per marcar gols

Tot queda en només un ensurt

El veritablement important és que Busquets va guanyar i va ajudar a guanyar al Barça 32 títols (nou Lligues, set Copes del Rei, set Supercopes d’Espanya, tres Copes d’Europa, tres Supercopes d’Europa i tres Mundials de Clubs), va col·laborar en una Eurocopa (2010) per a Espanya, i sumat dos títols més amb l’Inter Miami des que el 2023 s’establís a la càlida Florida per assaborir el seu lent adeu del futbol.

Al Camp Nou va veure marxar els col·legues que el van acompanyar en el viatge (Puyol, Valdés, Iniesta, Piqué...), a Xavi el va veure fins i tot tornar d’entrenador, i de Miami s’acomiadarà de Messi, Alba, Suárez i Mascherano per a un futur retrobament qui sap on.