El millor Espanyol es posa a prova al seu camp maleït

Ha passat no gaire més d’un mes des que la Lliga va alçar el teló i l’Espanyol afronta la visita maleïda de cada any en un context que pocs es podien imaginar. A dalt de tot ja hi ha el Madrid i el Barça, un fet previsible, però el podi el tanca un Espanyol que suma 10 dels 12 punts possibles. Feia tres dècades que no firmava un començament tan estel·lar, just el temps que acumula sense guanyar al Bernabéu. Avui tindrà una nova ocasió per acabar amb una ratxa tan nefasta que dura des del 21 d’abril de 1996. Si ho fa dormiria com a líder.

Un doblet de Jordi Lardín, l’exjugador i exdirector esportiu del quadre periquito, va segellar aquell èxit de finals de segle XX. El conjunt de José Antonio Camacho va tombar el Madrid d’Arsenio Iglesias, que comptava amb astres com Raúl, Laudrup i Hierro, tot i que l’onze també tenia futbolistes més terrenals com Miquel Soler, García Calvo i Fernando Sanz. L’Espanyol també va batre el Madrid a Sarrià (3-1) i a la Copa (4-1) en una temporada brillant en què va encetar la Lliga amb cinc victòries consecutives i va acabar a la quarta plaça.

Ha passat massa temps des d’aquell triomf, però el repte continua sent majúscul. "No se sap mai quan és el millor moment per jugar contra el Madrid. Quan van venir aquí la temporada passada no ho semblava i vam guanyar", va dir ahir Manolo González, que va valorar aquestes tres dècades de sequera. ¿Canviarà la història? "Aquells 30 anys ja t’indiquen la dificultat que comporta el partit. D’història en va fer Cristòfor Colom. No crec en les estadístiques: són una mentida. Cada partit és diferent. Anem motivadíssims al Bernabéu i hi competirem a mort".

L’últim empat, el 2012

Els precedents demostren la complexitat del duel. El curs passat l’Espanyol va començar bé però va acabar desmuntat (4-1). El resultat recent més digne va ser l’1-0 de la temporada 2018-19, i la golejada més gran de l’última dècada es va produir a la campanya 2015-16: un 6-0 amb triplet inclòs de Cristiano.

Notícies relacionades

Flick matisa la seva defensa (i per a bé) després de rescatar la versió més ofensiva del Barça sense Lamine Yamal

El Barça balla a l’infern

Si guanyar al Bernabéu sembla una missió gairebé impossible, s’han de recular 13 anys per trobar l’últim empat. Va passar el 16 de desembre del 2012 quan un gol d’Albín al minut 88 va representar el 2-2 definitiu. En tota la història de la Lliga, el combinat català ha visitat 89 vegades el feu blanc, amb el resultat de 71 derrotes, 14 empats i únicament 4 victòries. "Volem que l’Espanyol guanyi, creixi i millori. I per guanyar hem de fer un partit perfecte i córrer com animals", va assenyalar Manolo, que avui té la baixa de Pere Milla, expulsat dilluns contra el Mallorca.

Al Madrid, Xabi Alonso té la defensa en quadre per les absències de Trent i Rudiger, lesionats, i Huijsen, sancionat. Vinícius, suplent a la Champions, serà titular. "Serà un partit exigent. L’Espanyol està amb bona energia", va assegurar ahir el tècnic de Tolosa, que va enraonar amb Vini. "Avui estava somrient, més positiu. Hem parlat una estoneta, no gaire. Ha acabat amb bones sensacions i jo també. Portem cinc partits de Lliga, però això serà una marató fins al maig", va dir finalment Xabi.