L’inventor del penal

No soc un gran fan dels penals. Tampoc soc el fan número u dels cigalons, la ciència-ficció i els viatges. Perdoneu-me.

El que pitjor porto del món dels penals són les tandes: les odio, ja les guanyi o les perdi, perquè ni m’agrada el melodrama, ni tampoc reduir el futbol a un absurd concurs d’habilitats.

Si per mi fos, no hi hauria tandes: les pròrrogues s’allargarien més enllà de la mitja hora fins que un dels equips anotés el gol guanyador o es rendís per desgast. A més, per culpa de les tandes, en les pròrrogues cada vegada passen menys coses, perquè la por de perdre minimitza amb claredat el desig de victòria. Caure en la tanda s’ha convertit en una derrota digna i per això, conscientment o inconscientment, els jugadors prefereixen aquest honorífic mal menor abans que arriscar-se.

No m’agraden les tandes, vaja, per molt que rebentin l’audímetre a les televisions. Alguns dels pitjors moments de la meva vida (diguem futbolística) estan lligats a les tandes de penals. Aquella Eurocopa del 1996, pocs dies després de complir 13 anys, quan el futbol es viu amb una intensitat que no torna. Aquell ascens perdut a Gavà, el 2016, amb una crueltat suprema. A canvi, he d’admetre una cosa: les tandes em van ensenyar que el futbol no aspira a ser just, i aquesta és precisament la gràcia. No sempre guanya qui ho mereix.

Més d’una vegada vaig maleir l’inventor del penal sense saber qui era. Odiava sense concretar, un dèficit del meu fanatisme que ara puc corregir amb rigor i saviesa. Durant aquests dies he llegit un llibret curiós. L’editorial Llibres del KO ha publicat El penal. Història d’una revolució. L’autor, Robert McCrum, és besnet de William McCrum, porter irlandès i inventor del penal. Fill d’un milionari, William McCrum va inventar el penal i va fracassar com a fill, marit i pare. També com a hereu i empresari. Addicte al joc i a la beguda, va morir sol i en la misèria. Podria dir-se que Déu és dels meus i tampoc li agraden gaire els penals.

Amb tot, la dissortada història de William McCrum em va fer pena. Ell no ho volia: va inventar el penal amb bona intenció. I no era una cosa personal: no crec que el 1891 i a Irlanda McCrum estigués pensant a inventar una cosa que m’arruïnés la tarda 125 anys després a La Bòbila de Gavà.

A més, McCrum no va inventar, almenys directament, les tandes de penals. En això, el llibre assenyala tres vies: l’alemany Karl Wald, l’israelià Yosef Dagan i l’espanyol Rafael Ballester. Ballester: prefereixo no indagar-hi.

Notícies relacionades

L’etern any de Gavi i Bernal

El Madrid perd Rüdiger per lesió abans d’Anoeta

Després d’una tanda, sempre algú necessita consol. Ho sap bé l’anglès Stuart Pearce, que va fallar un penal crucial el 1990. Per això, quan el seu company Gareth Southgate va patir la mateixa dissort el 1996, va intentar animar-lo. "Gareth, demà me’n vaig a casa a donar menjar als meus cavalls i els diré ‘hem tornat a perdre davant Alemanya en els penals’. I em respondran ‘¿i a nosaltres què? Volem pastanagues’".

És només setembre, però el meu equip juga diumenge un partit que ja sembla importantíssim. Sembla. El dilluns, passi el que passi, els cavalls voldran les seves pastanagues i caldrà donar-les i seguir endavant.