Un negoci per esprémer més
És un fet que bona part de la construcció de la marca Barcelona es palanqueja en l’esport i que cada cop més el turisme que hi està associat el busquen totes les destinacions.
Hi va haver un temps en què vam abusar del concepte estructures d’Estat. I no, no vull dir que un país hagi de tenir un circuit de fórmula 1 com qui té ports o aeroports. Però sí que crec que val la pena posar en valor una infraestructura d’aquesta mena més enllà de l’Excel. Perquè si el criteri fos exclusivament financer, aquí s’acabaria ben de pressa el debat i la conclusió seria que es tanquin les portes i ens oblidem de MotoGP i fórmula 1.
La inversió anual i històrica que se suporta per mantenir una parada anual dels dos grans mundials del motor s’ha d’analitzar des del punt de vista del posicionament de marca, la dinamització turística i el desenvolupament industrial i esportiu. No es pot avaluar tot segons el compte de resultats.
Vegem els números. Les pèrdues acumulades pel Circuit de Catalunya superen els 90 milions d’euros des del 2010, any que va marcar un punt d’inflexió després d’un període en què la gestora va arribar a l’autosuficiència econòmica gràcies al fenomen de Fernando Alonso. La situació ha exigit unes quantes ampliacions de capital addicionals a les subvencions i transferències, que en el cas de la Generalitat van representar uns 31,6 milions d’euros més tan sols el 2024. Ajuntament i Diputació de Barcelona, amb 2,5 milions cada un, i el Govern, amb 2 milions més, van completar el suport públic.
El simple fet que anualment hi hagi un flux constant de diners del contribuent en el compte de resultats fa que sigui absurd cenyir l’anàlisi a si el circuit perd o guanya diners. És un fet que bona part de la construcció de la marca Barcelona es palanqueja en l’esport i que cada cop més el turisme que hi està associat el busquen totes les destinacions: desestacionalitza l’oferta i sol ser un públic d’alt poder adquisitiu i que es desplaça diversos dies i amb acompanyants.
L’últim estudi de l’impacte econòmic del Circuit de Barcelona-Catalunya és del 2019 i el xifrava entorn dels 326 milions d’euros anuals, dels quals 192,8 es generaven a la comunitat autònoma. Diguem que som escèptics i que no donem una fiabilitat de més del 10% a aquesta dada. Ja serien 20 milions, cosa que pràcticament equilibraria totes les subvencions anuals.
Exigir creativitat
Notícies relacionadesCom a contribuents hem acceptat assumir aquest dèficit crònic, i una mostra addicional del valor del projecte és que s’ha mantingut, independentment de qui governi la Generalitat. De tota manera, penso que hem d’exigir creativitat a partir d’ara i que el Circuit no només aparegui quan arriben MotoGP i fórmula 1.
En aquest sentit, l’entrada de Fira i col·laboracions amb Mobile World Capital i Cambra de Comerç fan pensar que encara es podrà esprémer més el retorn d’aquestes dues grans cites, començant per recuperar que tant l’una com l’altra estiguin situades al cor de Barcelona amb més recurrència. No seria gaire ambiciós acceptar que, amb dues proves mundials i una instal·lació multidisciplinària, la instal·lació facturi menys que l’equip cuer de Primera Divisió.
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Amb un rebut anual de 17,5 euros de mitjana Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026
- Agressió sexual Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava
- Notícies falses a internet Brigitte Macron porta a judici 10 persones per haver difós que és home
- Demografia Barcelona és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera i on més creix
- Quant cobra un autònom de baixa? Aquestes són les xifres del 2025
- Salut El cardiòleg Aurelio Rojas aclareix si és millor menjar abans o després d’entrenar
- Agressió sexual Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava
- Intel·ligència artificial Una recerca d'UManresa sobre ètica demostra que la intel·ligència artificial cau en les mateixes contradiccions que les persones
- Educació a Catalunya Els rostres de l’abandonament escolar: «Acabes renunciant per no endeutar els teus pares o per no saber on acudir»
