El PSG surt del taüt per guanyar la Supercopa als penals

Dos secundaris, Kang-in Lee i Gonçalo Ramos, van forçar in extremis la tanda de penals de desempat, en absència de pròrroga en aquesta competició estiuenca. Una oportunitat inesperada uns minuts abans que el PSG no va malgastar. Un cop dur per a un Tottenham que es va quedar amb cara de babau lamentant haver renunciat a l’atac quan ja assaboria el segon títol en tot just quatre mesos.

Set dies d’entrenaments

El PSG, sobre el paper molt superior, té més mèrit del que sembla. Entre altres coses, perquè la voracitat de la indústria del futbol va provocar que es presentés a la lluita per un títol amb tot just set dies d’entrenament, sense un sol assaig amistós previ. No hi havia temps per a més, després d’haver jugat (i perdut) la final del Mundial de clubs fa just un mes. Al davant, un rival que llavors ja s’havia posat en marxa després d’haver descansat al juny. És l’aberració que el futbol, en nom de l’avarícia, ha acceptat sense queixar-se. Incloent-hi els futbolistes.

No es podia esperar, de tota manera, que l’equip de Luis Enrique fos aquella banda de hard rock amb la qual va conquerir Europa. El PSG havia de desplegar la seva faceta més controladora contra un rival en construcció. Armat amb cinc homes al darrere, amb un sol davanter pur al camp i un centre del camp més destructiu que no pas creatiu, el conjunt anglès deia a crits que el seu pla era contraatacar... o la pilota aturada.

Després d’intentar-ho amb la primera opció, amb un xut de Richarlison aturat per Chevalier, el porter que ha animat Luis Enrique a repudiar Donnarumma, el Tottenham va cantar línia amb el pla B. Al minut 39 Van de Ven va avançar els londinencs després d’una falta centrada pel porter Vicario que es va embolicar en un rebot i en la qual bé hi va poder haver falta de Palhinha a Marquinhos.

Tan bon punt van tornar del descans, amb els parisencs ben estabornits, va arribar el segon gol. Va ser, un altre cop, a pilota aturada. Pedro Porro en l’execució aquesta vegada per a una jugada neta i trufada d’errors dels de Luis Enrique. Cuti Romero va rematar de cap tot sol al segon pal i Chevalier se la va empassar. Més d’un a París va recordar llavors el repudiat Donnarumma. No tant, però, després de veure’l parant un penal a Van de Ven a la tanda.

La remuntada parisenca

Notícies relacionades

Joan Garcia serà el primer inscrit

Marc Casadó no es toca

El 0-2 suggeria la necessitat que Luis Enrique intervingués de seguida. No ho va fer fins que es va arribar a l’hora de partit: Fabián al camp per un Kvaratskhelia irreconeixible. Cinc minuts després, el PSG va retallar distàncies, però el gol de Barcola va ser anul·lat per un clar fora de joc de l’espanyol.

El Tottenham es va encastellar i el campió d’Europa va exhibir impotència, incapaç d’armar més d’un xut a porteria vàlid en 85 minuts. Just llavors, però, amb una fuetada des de la frontal, Kang-in Lee va aconseguir escurçar la distància en el marcador. El PSG aleshores va ensumar la sang d’un Tottenham que havia renunciat a atacar, cosa que va pagar quan Gonçalo Ramos va marcar el segon en el descompte per forçar els penals. I, a la tanda, obligat també a remuntar després de l’error inicial de Vitinha, va aconseguir capgirar la final per emportar-se el títol cap al Parc dels Prínceps.