Marc Casadó no es toca

Marc Casadó, durante el pasado trofeo Joan Gamper.

Marc Casadó, durante el pasado trofeo Joan Gamper. / Afp7

2
Es llegeix en minuts
Jordi Puntí
Jordi Puntí

Escrpitor. Autor de 'Confeti' i 'Tot Messi. Exercicis d'estil'.

ver +

A dos dies de l’inici de la temporada 2025-2026, el desconcert general no afluixa. Al contrari: comença la Lliga un 15 d’agost, quan mig Catalunya celebra la seva festa major i encara queden dues setmanes perquè els clubs puguin canviar cromos. Abans per aquestes dates vèiem els nous fitxatges en els tornejos d’estiu, i la Lliga arribava al setembre, igual que la nova pel·lícula de Woody Allen o el nou disc de Van Morrison. Com a mínim, en aquest panorama caòtic, el Barça ha pogut fer una pretemporada com cal. S’ha actuat ràpid amb les sortides i s’ha fitxat amb criteri, però el club no s’ha deslliurat de la improvisació. Penso en l’adeu inesperat d’Iñigo Martínez, els retards per a la tornada al Camp Nou i, com és habitual, la lluita amb el fair play financer i el fantasma de "la necessitat de vendre".

Notícies relacionades

Com és habitual, també, els que han rebut primer són els de la casa, els més tendres, tot i que la història recent ens diu que, davant el dubte, la solució acostuma a estar a la Masia. Dos noms han centrat absurdament aquesta possible venda: Fermín i Marc Casadó. El fet que el club s’ho plantegi em demostra que els sentiments dels aficionats no sempre coincideixen amb els de la direcció esportiva, la memòria de la qual és curta quan hi ha diners pel mig.

Per si no quedava clar, en el partit del Gamper contra el Como, Fermín va ser el millor i va demostrar que té lloc a l’equip, i després fins i tot va haver de confirmar davant les càmeres –en català, perquè és dels pocs que el van aprendre– que ell es vol quedar. El cas de Casadó és encara més clamorós: ¿com pot ser que algú el vegi fora del Barça? El simple fet d’anar a Canaletes a celebrar la Lliga, com un aficionat més, ja hauria de donar-li carta blanca, però és que, a més, és un jugador que ha crescut amb l’estil Barça, com va demostrar amb escreix quan va fer oblidar el De Jong lesionat. Abans que Casadó o Fermín, hi ha altres noms que haurien d’estar a la pista de sortida, però és evident que ningú vol anar-se’n perquè aquest Barça és un equip amb futur. Guanyar està molt bé, però guanyar amb els de casa és encara més divertit, i Deco ja ho hauria de saber.