Djokovic, de màrtir a enemic

"¿Per què el maltracteu i per què l’humilieu, no només a ell sinó també a la seva família i a tota una nació lliure i orgullosa?". Aleksandar Vucic, president de Sèrbia des del 2017, defensava d’aquesta manera Novak Djokovic el gener del 2022, després d’aquell episodi en què Austràlia li va negar l’entrada al país per al Grand Slam que s’hi disputava per no haver-se vacunat de la covid. Va ser potser el punt cabdal de la utilització de Nole com a ídol i màrtir nacional per part del populisme nacionalista que governa Sèrbia des de fa 13 anys. Avui només queden les cendres d’aquella aliança interessada.

Djokovic encara és una estrella mundial, malgrat el progressiu ocàs de la seva carrera esportiva, potser el representant públic més gran de Sèrbia davant el món. Vucic segueix al capdavant de la presidència del país, ratificat per a uns altres cinc anys en les eleccions del 2022 amb un suport del 60% de la població. Però l’aliança d’interessos entre l’un i l’altre ha quedat trencada. Una ruptura que dilluns va viure l’últim capítol fins ara, amb l’anunci que l’ATP 250 que organitzava la família Djokovic a Belgrad es disputarà a Atenes.

"Malgrat el gran compromís i els esforços que s’han fet, no es van poder garantir les condicions que feien falta per portar a terme el torneig en la data i el format previstos". Aquesta és l’única explicació que ha donat Serbia Open, la societat dels Djokovic, sobre el canvi d’escenari a Grècia, un país que fa molts anys que està fora del circuit del tennis professional.

Residència a Grècia

Si comencem pel final, l’elecció d’Atenes no és perquè sí. Djokovic i la seva família, després de residir a Mònaco i Marbella, han decidit traslladar la residència futura a Grècia. Per aconseguir-ho, segons expliquen mitjans d’aquest país, ha negociat personalment amb el Govern grec l’obtenció d’un visat d’or (golden visa).

Al Govern de Sèrbia, és clar, no li ha agradat la decisió de Nole. El missatge que queda és que el millor esportista de la història del país no hi vol viure. Però, com ha passat amb el trasllat del torneig de Belgrad a Atenes, el Govern de Vucic ha passat de puntetes per aquestes qüestions. Perquè una cosa és perdre el fervor de Djokovic i una altra de ben diferent (i molt agosarada) és posicionar-se en contra d’un ídol del poble. Entre altres coses perquè això ja ho van fer fa uns mesos, germen de tota aquesta polèmica, i la cosa no va sortir bé.

Ens hem de remuntar al novembre del 2024 per entendre el perquè de la fractura entre el tennista i Vucic. Llavors es va desencadenar a Sèrbia un moviment, que encara continua, de protestes ciutadanes contra la presumpta corrupció governamental. La mort de 15 persones pel trencament d’una marquesina d’una estació de tren de Novi Sad va ser l’espurna que va encendre l’esclat social, liderat per estudiants universitaris.

Notícies relacionades

Svitolina perd contra Osaka i pateix la fúria dels apostadors

El Barça disfruta d’un Gavi pletòric

Djokovic va respondre al començament amb un missatge de condol als morts. Un mes i mig després, va donar suport públicament als manifestants i es va desmarcar així d’un Govern al qual havia sigut pròxim fins no feia pas tant: "Com algú que creu profundament en la força dels joves i el seu desig d’un futur millor, considero que és important que la seva veu se senti. Sèrbia té un enorme potencial, i la joventut educada és la seva fortalesa més gran".

Al març encara va anar més enllà celebrant amb les paraules "històrica" i "grandiosa" una de les manifestacions més multitudinàries que s’havien fet fins aleshores. Vucic no ha gosat criticar-lo públicament. "Vaig parlar amb el Novak la nit abans que donés suport als manifestants. No entraré en detalls. Ha fet tant per Sèrbia que no en diré mai una mala paraula. Pot parlar malament de mi tant com vulgui i recolzar els meus oponents polítics, però que jo digui una mala cosa d’ell és una ximpleria". La premsa més afí a Vucic titlla el tennista de "traïdor".