Roony i Dro, dos debutants, donen el triomf al Barça a Kobe

Fins a 24 jugadors va utilitzar Flick en l’estrena del seu segon projecte. Dos equips totalment nous per anar obrint finestres als fitxatges. Es va estrenar Joan Garcia, que va jugar els primers 45 minuts i va fer un parell de bones parades amb les quals va transmetre una sensació de sobrietat, i amb l’1 que encara és de Ter Stegen a l’esquena. Després va aparèixer Rashford, que es va estar al camp poc més de mitja hora en el segon Barça que va dissenyar l’alemany, orgullós com va quedar perquè el triomf sobre el Vissel Kobe (1-3) va consolidar una parella de joves ben agosarats.

El primer va ser Roony Bardghji, l’extrem suec (19 anys), aposta de Deco, que ha vingut per quedar-se al primer equip i no al filial, el destí inicial. Seu va ser l’1-2, una fuetada seca i ajustada que culminava una excel·lent jugada ofensiva iniciada per Rashford, una passada precisa i intel·ligent a l’esquena de la defensa del Vissel Kobe, on va veure la figura de Lewandowski. I el polonès va tenir després la paciència necessària per esperar l’arribada de Roony, un esquerrà que juga a la banda dreta, entossudit a demostrar que pot ser un bon suplent per a Lamine Yamal, el juganer Lamine, que va completar una interessant primera part, convertit en origen i final de l’atac blaugrana. La pilota va arribar a Roony, que va tenir prou recursos per a un xut encertadíssim i demostrar així que té pressa. Encara no 32 minuts vestit amb la samarra blaugrana i ja celebrava el seu primer gol.

Impacte immediat

L’extrem suec, nascut a Kuwait i de família siriana, va ser ràpid, molt ràpid –així llueix la samarreta–, però no tant com Pedro Fernández, Dro, el nen gallec que va venir de Nigrán (Pontevedra) fa tres anys a La Masia. Ell encara tenia més pressa. Va entrar al minut 79 substituint Rashford, ja que Flick no volia córrer gaires riscos en el terreny físic amb el tercer reforç (el primer va ser Joan Garcia i el segon, Roony) d’aquest estiu. Va sortir l’elegant interior gallec, té 17 anys, però juga amb una desimboltura que l’acompanya des que va entrar a l’acadèmia del Val Miñor (abans Ureca, el mateix club on van començar els Alcántara, o sigui Thiago i Raphinha). Després, va confessar que havia estat "molt nerviós" quan Flick li va ordenar entrar al Noevir Stadium de Kobe, un estadi i una ciutat que no oblidarà mai més. Potser tampoc el Barça perquè el seu impacte va ser tan extraordinari en el partit com immediat. Set minuts després firmava l’1-3, un gol que retrata el que és precisament Dro, un interior amb arribada. La pilota va abandonar l’àrea japonesa espaiosa de mala manera i va aparèixer ell, amb calma i contundència, per deixar anar de cop i volta una gardela amb la dreta que va segellar definitivament la victòria blaugrana, al mateix temps que desencadenava el somriure encomanadís i l’alegria indissimulada de Flick, el seu pare esportiu.

Jofre també va debutar

"Estava molt nerviós, però em va caure la primera i a dins", va dir després Dro. No va exagerar. Va ser així. Primera rematada amb el Barça i primer gol per a un nen que admira Pedri –no hi va coincidir al camp, ja que el canari va participar en els 45 minuts inicials–, a més de reconèixer que li agrada com juguen Isco i Neymar. Aquests eren els ídols d’infància d’un jove que va jugar la temporada passada al juvenil B i va pujar alguns partits a l’A amb Belletti i que, de moment, no ha trepitjat ni l’estadi Johan Cuyff amb el Barça Atlètic.

Va tan de pressa que s’ha saltat molts esglaons. "Els joves, com Roony, Dro i Jofre ho han fet molt bé", va admetre després Flick, l’home que va calmar Dro a més de fer debutar Jofre Torrents, el lateral esquerrà de 18 anys. "Em va dir que jugués tranquil i que quan no tingués la pilota pressionés", va admetre el migcampista gallec.

Dit i fet. Onze minuts al camp, un gol, l’1-3, i l’alemany content. Molt content. Tant que va fer broma fins i tot quan li van preguntar pel dorsal que va lluir a Kobe l’antic porter de l’Espanyol. "¿L’1? Ha sigut només per a la gira. Pedri porta el 8 i Lamine crec que ha portat el 10", va arribar a dir el tècnic, que esquivava així qualsevol comentari sobre el futur de Ter Stegen, el veritable amo de l’1 i actual capità de la plantilla, un braçalet que van fer servir a Kobe tant Raphinha (primera part) com Araujo (segona part). Aquesta discussió, saber si es retira al meta alemany la condició de portaveu de la plantilla, es debatrà a la tornada de la gira per Àsia.

Notícies relacionades

Gimeno, decebut amb la plata en salt d’alçada: "Tornaré"

Piastri venç els elements i lidera un altre doblet a Spa

En la primera escala, i després d’un inici caòtic, els nens van fer tornar la calma a un club que va d’embolic en embolic. El no Gamper al Camp Nou, el promotor que no paga per al primer partit a Kobe, la dificultat per trobar l’1:1 en el fair play salarial i la furtiva estrena, alhora que caòtica, del nou Barça pels canals audiovisuals del club, que no van funcionar com haurien hagut de fer-ho. Però Roony i Dro ho van calmar tot.

Caos televisiu

El debut del Barça al Japó només es podia veure a través de l’app oficial del club o al canal de YouTube (39,99 euros; 9,9 al mes). Era gratis per a socis i penyistes. Però aquesta inusual aposta televisiva no va funcionar i va causar moltes queixes d’aficionats, que fins i tot havent pagat no podien veure el partit.La directiva va emetre un comunicat a la primera part en què es disculpava, anunciava que la segona seria gratuïta per a tothom i confessava que va patir «un atac massiu» a les plataformes de streaming.