Espanya es corona per quarta vegada

Els dos conjunts van sortir amb tot a la piscina. Ningú estava disposat a renunciar a la victòria i menys a l’or. Però va ser l’Espanya de Felipe Perrone la que es va coronar campiona del món a l’imposar-se per 15-13 en un duel sofert contra Hongria a la piscina principal del Centre Aquàtic Internacional de Singapur. Amb una distinció com aquesta i un brillant partit d’Álvaro Granados, Bernat Sanahuja i Unai Aguirre, va ser l’etern capità qui va posar el punt final definitiu a la seva carrera com a esportista professional anotant el gol que va posar el colofó al triomf.

Després d’un campionat impecable, Espanya tanca amb el màxim reconeixement el seu pas pel Mundial de Singapur i suma ja el quart or mundial al palmarès de la selecció nacional de waterpolo després dels aconseguits a Perth 1998, Fukuoka 2001 i Budapest 2022. Amb el seu quart títol, Espanya iguala Hongria i Itàlia com la selecció més premiada quant a victòries universals i suma un total d’11 medalles, amb quatre ors, quatre plates i tres bronzes.

El millor final per a una llegenda

L’alegria del triomf, compartida pels jugadors i el cos tècnic, anava més enllà de la cobejada medalla. "No tinc paraules, no tinc veu. És el final somiat, estic molt content per l’equip perquè s’ho mereixia, ha sigut un any dur per a nosaltres després de París. Ens hem recuperat, l’equip ha tornat a agafar la il·lusió i a demostrar el que és", va assenyalar David Martín en declaracions facilitades per la RFEN. "Sobretot estic molt content per Felipe, és el final que una llegenda com ell, un jugador que ha donat tant al waterpolo, mereixia. I molt content pels nois, s’ho han merescut i han treballat molt bé", es va sincerar el tècnic.

La igualtat en el partit va ser màxima, així com el patiment. Tant, que de poc li va servir a Espanya submergir-se amb actitud devoradora a la piscina ni que obrís Bernat Sanahuja (elegit MVP del partit) el marcador amb dos gols seguits. La ràpida resposta dels hongaresos va tornar ràpidament a l’empat, i va perpetuar una situació que es va mantenir fins al tercer i desastrós parcial espanyol. Fins llavors hi va haver canvis de lideratge, exclusions i revisions de VAR, però res podia anul·lar la brillant actuació d’Unai Aguirre sota pals, que va acabar sent una de les peces clau per a Espanya.

Notícies relacionades

La Generalitat destinarà 30 milions de la taxa turística a la Ryder Cup 2031

El Barça vola, ara sí, al Japó en l’inici de la seva caòtica gira

En el tercer període la tensió es va començar a convertir en por en el moment en què els hongaresos van aconseguir per primera vegada posar-se per davant. Van irrompre llavors un excels Álvaro Granados (elegit millor jugador del torneig) i un insubstituïble Felipe Perrone per retallar la distància i començar a donar la volta al marcador fins al triomf final.

L’or d’Espanya és l’or de Perrone. Després de l’últim xiulet arbitral, i després d’anotar l’últim gol del partit i de la seva vida professional, l’etern capità, de 39 anys, posava punt final a més de dues dècades en el màxim nivell d’aquest esport. I marxa sent campió del món.