El Tour arriba als Alps després d’un esprint catastròfic

Capità Amèrica va traspassar la línia de meta de Valença aclamat pels seus companys del Lidl. Va ser el bou humà que va estirar i va controlar les escapades del dia perquè no se n’anessin de les mans i perquè Jonathan Milan s’anotés l’últim esprint del Tour amb menys arribades massives que es recorda. Arriben els Alps, dos dies, una etapa d’escapades a prop dels Vosges i l’inèdit final de París amb l’al·licient de les tres pujades al turó de Montmartre.

A Quinn Simmons li diuen Capità Amèrica perquè corre feliç amb les barres i les estrelles al seu maillot com a campió de ciclisme dels EUA. I no defuig les lloances a Donald Trump, mentre es recull la melena rossa, amb monyo ben lligat, a sota del casc de protecció. Gràcies a l’esforç de Simmons, Milan, italià, va guanyar en territoris de la Droma, segona victòria d’aquest any, en una etapa que va vorejar el Roine, pluja intensa, de vegades convertida en tempesta. I ara arriben els Alps, on es preveu un temps infernal.

Asfalt relliscós

Simmons l’hi va controlar tot a Milan, que va ser ràpid però previngut als últims 1.500 metres de la 17a etapa. Quan es va passar pel triangle vermell que indica que el Tour entra en l’últim quilòmetre, van ensopegar uns quants, cop potent del corredor eritreu Biniam Girmay, dolor al cos i en l’ànima, perquè ja no hi ha possibilitat de guanyar més etapes a l’esprint.

La sort del dia es va decidir en un esprint de pocs, mentre la resta s’aixecava de l’asfalt, moll i relliscós, o s’ho prenia amb calma després de frenar, que no compten els temps a la meta per als accidentats i els que s’han quedat tallats; la majoria, entre ells, Tadej Pogacar, de groc, i Jonas Vingegaard.

La realitat és que després de 17 etapes disputades, quan en falten quatre, hi ha 15 equips que continuen en blanc, patrocinadors nerviosos i mànagers que ja no saben què fer ni què dir als directors perquè animin els corredors, perquè soni la flauta, per a la majoria amb notes desafinades als Alps. Perquè els Alps, com el Pirineu, i si hi hagués una altra serralada carregada de perill i dificultat, només s’inscriurien en aquest Tour per a lluïment de dos corredors, el que sempre guanya i el que ataca sabent que s’enfronta a una remuntada (gairebé) impossible. En dos dies, els Alps mostraran tota la seva mala bava: 10.000 metres de desnivell positiu, cinc ports de categoria especial, dues arribades en alt. La primera es presenta avui, l’etapa reina, l’arribada a un cim sense fi, la Loze, tercera vegada que es puja des del 2020. Allí només pot guanyar un gran i el més gran vesteix de groc i és un fenomen eslovè.

Perquè el Tour recorda l’enfonsament de Pogacar de fa dos anys; la fluixera que, per ara, passa com el moment més complicat en la vida esportiva de l’eslovè. "Una pena que arribi el mal temps just ara que m’acabo de curar un refredat de cinc dies", va dir ahir Pogacar a la meta.

Dissetena etapa

1. J. Milan (Ità/Lidl)..............3.25.30 h

2. J. Meeus (Bèl/RB).....................m. t.

3. T. Lund Andresen (Din/Pic)....m. t.

4. A. De Lie (Bèl/Lot)......................m. t.

5. D. Ballerini (Ità/Ast)...................m. t.

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE).....61.50.16 h

2. J. Vingegaard (Din/Vis)....a 4.15 m

3. F. Lipowitz (Ale/RB)..........a 9.03 m

Notícies relacionades

El Barça vola, ara sí, al Japó en l’inici de la seva caòtica gira

Iris Tió i Dennis González continuen fent història i es proclamen campions del món en duo mixt lliure

4. O. Onley (GBr/Pic)............a 11.04 m

5. P. Roglic (Esl/RB).............a 11.42 m